Boletín Il·lusió Catalunya Il Ilusió Catalunya

IL·LUSIÓ 94 GENER 2025

Arribar a una commemoració no significa que a l’inici del camí no hi hagués res abans que ens portés a un altre temps, a una altra realitat, però amb un objectiu comú; en aquest cas, l’educació de les persones cegues.

Primeres escoles per a cecs a Barcelona

És a començaments del segle XIX quan apareixen les primeres escoles per a cecs a Barcelona. L’any 1820, Josep Ricart, rellotger de la ciutat, inspirat en el treball del francès Valentin Haüy, inicia l’ensenyament de la lectura, l’escriptura, l’aritmètica i la música a persones amb ceguesa. Ricart demana suport a l’Ajuntament, que li cedeix un local a les cases consistorials. Paral·lelament, hi havia l’Acadèmia Cívica, que impartia ensenyament a cecs i rebia ajut del consistori. Amb indicació municipal, les dues escoles es fusionen el 1839.

El 1843, l’Ajuntament promou la unificació, sota direccions diferents, de les escoles de cecs i sordmuts. Durant anys van anar canviant de seu fins que, el 1919, s’instal·len a Centre Vil·la Joana, però incorporant una nova unitat anomenada en aquella època “d’anormals”, per a alumnat amb discapacitat cognitiva.

Sindicat de Cecs

L'educació dels cecs es veu beneficiada per la creació, per part de l’Ajuntament de Barcelona i del regidor Roc Boronat, del Sindicat de Cecs de Catalunya, després que el mateix consistori hagués prohibit demanar almoina als carrers de la ciutat.

Tant el Centre Vil·la Joana com el Sindicat de Cecs desapareixen l’any 1936. El primer va tornar a obrir les portes alguns anys més tard, però molt diferent de com havia estat concebut, i el segon no va tornar a obrir mai més.

Amb la fundació de l’ONCE l’any 1938, l’educació dels cecs recau en aquesta organització, que assumeix els col·legis de cecs d’Alacant, Madrid i Sevilla, i crea el de Pontevedra. En aquests centres, l’alumnat cec s’escolaritza en règim d’internat.

L’any 1949, La Caixa inaugura l’Institut Educatiu de Sordmuts i Cecs al Palau Macaya de Barcelona, que, anys més tard, es convertiria en la seu del Centre Cultural de la Fundació La Caixa.

Amb aquest bagatge, arribem als primers anys 80 del segle XX mentre l’escolarització dels cecs a Catalunya va prenent forma gràcies a diferents centres: 

• Els col·legis específics de l’ONCE.
   
• El Gabinet d’Integració Escolar per a Invidents (GIEI), creat el 1977 pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per donar suport a l’alumnat escolaritzat a les escoles ordinàries i amb la finalitat de donar resposta a les peticions de les famílies amb fills cecs que reivindicaven l’escolarització ordinària dels seus fills i filles a l’escola pública.
   
• La petita escola de cecs que l’ONCE, a la localitat d’Esplugues de Llobregat (1971).
   
• El Centre Psicopedagògic per a l’Educació del Deficient Sensorial (CPEDS) de La Caixa, creat el 1975, amb un programa d’atenció primerenca als nadons amb discapacitat sensorial/visual. 

Primer Conveni entre Departament d’Ensenyament i l’ONCE

El Departament d’Ensenyament, l’ONCE i La Caixa inicien converses sobre com hauria de ser l’educació de l’alumnat amb ceguesa a Catalunya, des de posicions totalment allunyades i contraposades. Les persones d’aquella època van tenir una visió de present i de futur, i va caldre fer renúncies importants per arribar a un acord que avui dia continua totalment vigent i que és un referent a Catalunya, a l’Estat i a altres països del nostre entorn.

L’11 de juliol de 1985, el Departament d’Ensenyament i l’ONCE signen el primer conveni de col·laboració. El conveni, amb les seves renovacions, ha estat el marc de treball i creixement de les dues institucions envers el suport educatiu a l’alumnat amb ceguesa, sordceguesa o greu discapacitat visual a Catalunya. 

L’ONCE incorpora els professionals del Centre Psicopedagògic de La Caixa i  les seves funcions d’atenció a nadons cecs. El 19 de novembre del mateix any, l’ONCE inaugura el centre específic per a alumnat amb ceguesa Joan Amades a Barcelona. Aquest va ser l’últim centre específic obert per l’ONCE a l’Estat i el primer que va canviar la seva raó de ser.

El Joan Amades es converteix en el centre de referència tant per al Departament d’Ensenyament com, evidentment, per a l’ONCE. Ambdues institucions el doten de personal: el Departament, de mestres que donen suport als centres educatius i l’ONCE, de professionals que donen classes i suport als alumnes escolaritzats a primària, secundària i formació professional. En aquest centre es van formar moltes de les persones que atenien les centraletes telefòniques d’entitats públiques i empreses privades a Catalunya. 

El Departament el converteix en la seu de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic d’Invidents de Barcelona (EAP), que té com a àmbit d’actuació Catalunya.

Pas a pas, es configura un equip humà de professionals joves que, a manca d’experiència, tenen moltes ganes de créixer professionalment i es donen suport els uns als altres per aprendre mentre es formen en una tasca professional poc explorada, tal com es duia a terme al Joan Amades en aquells primers anys. 

Integració

S’inicien les activitats complementàries amb alumnat (avui SEC Grupal), les colònies, les reunions de mares i pares, l’atenció precoç, el suport en música i educació física, el suport als centres amb alumnat amb altres discapacitats concurrents amb la visual, la primera aula d’informàtica, la tecnologia adaptada per a cecs, la tecnologia per a tothom, la festa de l’esport, la mediació per a l’alumnat amb sordceguesa i tantes coses més.

Malgrat aquesta realitat, calia continuar avançant i, a principis de la dècada del 1990, es pren una decisió molt arriscada en aquella època i, en particular, per a l’ONCE, ja que trencava tots els seus esquemes: tancar el centre específic Joan Amades i integrar l’alumnat en els centres ordinaris; estem parlant d’integració. D’aquesta manera, es comença a tancar la primària, la secundària i, finalment, la formació professional. Els mestres de l’ONCE que donaven classes al centre passen a ser mestres de suport itinerant, com els mestres del Departament. També itineren, a centres educatius,  els tècnics específics i especialitzats en ceguesa de la Institució. L’ONCE, un cop més, inicia en l’àmbit educatiu a Catalunya el que anys més tard serà una realitat als centres de Pontevedra, Alacant i Sevilla.

Centre de Recursos Educatius ONCE Barcelona

El 2007 es canvia de seu, a l’edifici ONCE Catalunya, i passa a ser el Centre de Recursos Educatius ONCE Barcelona (CRE ONCE Barcelona). S’ha continuat creixent i potenciant els equips de Girona, Lleida i Tarragona - Terres de l’Ebre, i alhora s’han organitzat i reorganitzat els Equips de la província de Barcelona.

El 2012, el Departament d’Ensenyament suprimeix l’EAP d’invidents de Barcelona i crea el Centre de Recursos Educatius per a Deficients Visuals (CREDV), amb seu al Centre de Recursos de l’ONCE, que disposa de quatre subseus: Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre. Aquest centre està format per psicopedagogs, treballadora social  i mestres de suport itinerants que, amb els professionals de l’ONCE, formen el servei educatiu específic CREDV-ONCE, que dona suport específic i especialitzat en discapacitat visual a centres educatius, docents, alumnat i famílies.    

Ara que els primers professionals estan en procés de relleu generacional i que en els pròxims cursos la plantilla serà totalment nova, cal tenir present la innovació aportada en els inicis i seguir innovant com es feia aleshores. Va ser tot un repte assolir la realitat de:
 

• La formació impartida i rebuda; 
   
• La cooperació internacional que es va portar a terme als Balcans i als camps de refugiats del Sàhara a Tindouf (Algèria);
   
• La formació impartida de la mà de la Fundació ONCE per a la Solidaritat amb les Persones Cegues d’Amèrica Llatina (FOAL), en atenció precoç a Bolívia i en adaptacions en braille a Guatemala i Colòmbia, amb la participació de diferents països; 
   
• El SEC individual i grupal en horari escolar, en coordinació amb els centres educatius; 
   
• Les adaptacions en braille i relleu per a l’alumnat; el disseny i la creació de materials específics, com per exemple “Punt a punt” (metodologia d’aprenentatge braille per a menors en català); 
   
• L’adequació del suport a l’alumnat amb sordceguesa amb la creació de la Fundació ONCE per a l’Atenció a Persones amb Sordceguesa (FOAPS);
   
• Les activitats recurrents de cada curs, com Música a les Mans, Jornades amb Famílies, Jornada d’orientació acadèmica i professional,  la Festa de l’Esport, formació especialitzada per a la comunitat educativa; el suport als equips educatius de l’àmbit del CRE (Aragó, Illes Balears, La Rioja i Navarra), etc.
   

Amb il·lusió

S’ha  arribat fins aquí amb l’esperit de continuar innovant i treballant com un sol equip per a l’alumnat amb ceguesa, sordceguesa o greu discapacitat visual escolaritzat en els centres educatius de Catalunya, amb la il·lusió de seguir sumant sinergies en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. Aquest treball ens ha de portar a continuar oferint formació a la comunitat educativa, que ens permeti a la vegada donar suport a l’alumnat a les aules i que els seus companys formin part d’aquest suport perquè, al seu torn, el puguem traslladar a la resta d’espais del centre educatiu i de les activitats que s’hi organitzen amb assessorament per als docents.

En una realitat canviant, s’han de tenir presents les necessitats de l’alumnat pel que fa a l’accessibilitat i usabilitat del material digital que arriba als centres; els nous models de família; les diferents cultures que arriben al país; les situacions socioeconòmiques difícils; la manca d’ajut emocional i de cura de la salut mental; la mirada no inclusiva d’alguns estaments, que afecten menors i joves amb discapacitat visual que lluiten per ser ciutadans de ple dret en una societat que no els ho posa fàcil.

Unitat

Qui ara vivim aquest moment som conscients que si hem fet tot el que hem fet ha estat possible gràcies a la paraula, l’entesa i l’acord d’uns negociadors que fa més de 40 anys, en nom de l’ONCE i del Departament d’Educació i Formació Professional, van renunciar a les seves realitats per construir-ne una de nova que tots plegats hem aconseguit fer-la forta amb un sol cos: la unitat és el que realment ens fa únics.

Gràcies a tothom que, al llarg d’aquests anys, hi ha treballat, hi ha col·laborat o hi ha tingut relació, i als que actualment hi treballen o hi tenen alguna vinculació. Sense totes aquestes persones, la realitat dels 40 anys del conveni Departament-ONCE i del CRE ONCE Barcelona no seria possible tal com ho és en aquest moment.