L'afiliat Josep Maria Juanola Conill rep la Medalla de l'Esport de les Comarques Gironines

El passat 9 de juny, al Pati de les Magnòlies de l’edifici de la Generalitat de Girona, l'afiliat i esportista Josep Maria Juanola Conill va rebre la Medalla de l'Esport de les Comarques Gironines 2017, en el decurs de la 37ena edició de Les Medalles de l’Esport que va premiar 15 persones vinculades al món de  l’esport, en un acte presidit per  Gerard Figueras, secretari general de l’esport, acompanyat de Josep Pujols, representant territorial de l’Esport a Girona.

Des del 1980, la Representació Territorial de l’Esport de la Generalitat de Girona amb la col•laboració de la Diputació de Girona homenatja anualment persones d’arreu de les comarques gironines que han destacat per haver tingut un paper relevant en relació a l’esport. Per a l’obtenció de la medalla es valora a persones de més de 60 anys amb uns criteris que primen més el treball anònim i desinteressat davant altres aspectes com podrien ser els èxits esportius que haguessin pogut aconseguir els candidats al llarg de la seva vida esportiva.

El nostre company Josep Maria Juanola i Conill, adscrit a l'agencia de l'ONCE de Figueres, va ser jugador de futbol fins als 29 anys. I va entrenar i fundar diferents equips. La perdua de visió per la retinosi pigmentària el va acostar a l’ONCE on es va convertir en l’entrenador de futbol sala de l’entitat, a més d’exercir com a vocal de la Federació Catalana d’Esports per a Cecs (FCECS).

Entrevista A JOSEP MARIA JUANOLA

Què ha representat per a vostè aquest reconeixement?
Primer de tot una sorpresa i després alegria i satisfacció, ja que sempre sòl actuar desinteressadament.

Què li ha aportat l'esport a la seva vida?
Aprendre a lluitar per aconseguir les metes diàries, respectar a tothom i conèixer a persones meravelloses i excepcionals que mereixen la meva admiració.

Hi ha molta diferència entre l'esport que es practicava quan vostè va començar i el d'ara?
Sí, molta. Abans es feia esport sense massa control de l'estat físic de l'esportista, no es passaven les proves per poder practicar-lo correctament i els entrenadors tenien més voluntat que preparació. En canvi, ara l'esportista està molt més controlat pels metges especialitzats en tots els esports i els preparadors físics i entrenadors tenen el seu corresponent títol per a cada especialitat esportiva.

En la seva etapa com a entrenador. Què ha estat el més gratificant?
Com a entrenador de futbol base, poder ensenyar als esportistes joves la pràctica del futbol, el companyerisme i el treball en equip per aconseguir individualment les metes desitjades. I amb els esportistes adults, l'amistat i una vida més sana.             

I en la seva etapa com a esportista?
El conèixer a moltes persones i que amb moltes d'elles encara conservo una bona amistat.

Què en pensa de la tasca que fa l’ONCE?
La meva opinió de l'ONCE és plenament satisfactòria. Ens dóna la possibilitat d'integrar-nos en la societat, practicar moltes activitats, esports, la lectura de llibres.... També ens ensenya a conviure dia a dia amb les noves tecnologies i fa una gran tasca social amb persones amb discapacitat visual o ceguesa total i  també amb la sordceguesa.