ENTREVISTA: Enric Botí, nou vicepresident de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social
La Junta Directiva de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social a Catalunya va proposar el passat dia 26 de gener la incorporació d’Enric Botí, president del Consell Territorial de l’ONCE, com a nou vicepresident de l’entitat. Botí, que ostenta també el càrrec de secretari general del COCARMI, substitueix Josep Giralt com representant titular de l’institució. Aquest canvies va aprovar per unanimitat a la passada Assemblea General del 23 de març.
Enhorabona Sr. Botí! Content amb el seu nomenament?
La veritat és que sí, estic molt content perquè formar part de la Taula significa defensar les necessitats de les persones amb discapacitat dins de l’ampli conjunt del Tercer Sector Social. És un espai per lluitar a favor dels col•lectius que som més vulnerables i tenim risc d’exclusió social. El concepte “persones amb discapacitat” és transversal als diferents temes que es treballen des d’aquesta plataforma; pobresa, sensellarisme, infància, gent gran, refugiats, etc.
Assumirà la vicepresidència de l’entitat a proposta del president de la Taula, Oriol Illa. Estan en bona sintonia, oi?
Sí, tots els representants i entitats que formem part de la Taula treballem en equip ja que compartim una mirada social dels drets de les persones per construir una societat més justa i igualitària. Tenim encara molts reptes pendents, i ens esforcem per fer visibles aquelles persones que no tenen els mateixos recursos o no poden gaudir dels mateixos drets que la resta de ciutadans o ciutadanes.
Hi ha objectius que comparteixen el COCARMI i la Taula? Quins essencialment?
Bàsicament la Taula és un espai per defensar els drets de les persones, en aquest sentit, compartint la defensa del dret a una vida digna amb els recursos adequats, apostant per la cobertura de les necessitats bàsiques com a ciutadans i centrant els esforços en la visibilitat i l’empoderament de les persones amb discapacitat a Catalunya, l’accés a la formació i l’educació, el dret al treball i el disseny universal de bens, productes i serveis. En definitiva defensem una vida amb igualtat d’oportunitats.
Ens podria explicar perquè es va formar la Taula i qui la forma?
Aquesta plataforma va néixer l’any 2003 per donar resposta a la defensa dels drets socials de les persones i per l’enfortiment de les entitats i federacions del Tercer Sector. En formem part 36 federacions o entitats tant importants com Creu Roja, Càritas Catalunya, ECAS, Fundació Pere Tarrés... i moltes més que, a Catalunya representen més de 3.000 associacions i atenen a un milió i mig de ciutadans en risc d’exclusió social.
L’ONCE Catalunya també forma part de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social?
Efectivament, nosaltres també som membres de ple dret de la Taula. Aportem la visió i l’experiència de les persones amb discapacitat visual per transformar la realitat i lluitar per la plena autonomia personal i la vida normalitzada de les persones afiliades. Som una institució que a Catalunya representa l’esforç i el coneixement d'11.000 persones cegues i 7.500 treballadors, la majoria amb discapacitat, defensant la il•lusió i la solidaritat com una de les eines més importants per lluitar per les persones.
Vostè és advocat. Estem molt mancats encara de drets socials aquí i ara?
Personalment, penso que no estem del tot mancats de drets socials, el que si manca a vegades és una voluntat política d’acompliment del que regulen i garanteixen les lleis. Moltes vegades, una part important del problema dels drets socials és que les administracions no prioritzen i atorguen els recursos necessaris per fer efectiu el gaudi dels drets de les persones i la protecció social dels col•lectius més vulnerables. De totes maneres, cada dia, treballem per fer pedagogia activa, incidència política i propostes per tal que el legislador i els agents públics i privats siguin capaços de construir una societat més justa de la mà de les entitats que ens dediquem a tenir cura de les persones i a defensar-les.
I també és optimista. Com veu el futur del país per aquelles persones que ho tenen pitjor a la societat.
El veiem amb realisme, essent molt conscients, però alhora treballant amb una paraula molt característica de les persones cegues i amb altres discapacitats, la Il•lusió, ja que és la millor fórmula de caminar per la vida. L’esperança i l’optimisme ens donen l’empenta necessària per seguir lluitant pel més important que té un país; les persones.
- dl
- dt
- dc
- dj
- dv
- ds
- dg
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31