Enric Morist, coordinador Creu Roja a Catalunya: "L’ONCE és esperança per a milers de persones"

Expliqui’ns, si us plau, com es va fer voluntari de la Creu Roja?
Vaig entrar al món de la Creu Roja de ben petit, amb només 7 anys, el 1973, com a afiliat a Creu Roja Joventut de la meva ciutat, Igualada. A través del meu pare -que va ser voluntari de la Creu Roja durant més de 50 anys-, a casa tota la família havíem viscut des de sempre aquesta Institució i teníem ben incorporats conceptes com ara, el voluntariat, l’ajuda humanitària, els socors i les emergències i, en definitiva, de tot el que significava en el sentit més humà ajudar les persones que més ho necessiten. El pare ens va inculcar això des de ben petits. Recordo moltes nits en què, ja de joves, sortíem amb la Unitat Alpina de la Creu Roja a rescatar persones perdudes a Montserrat o al rescat d’alpinistes que s’havien quedat penjats a les parets fent escalada i que havien patit algun accident.

Després, ja de més gran, vaig  fer de monitor, de directiu de Creu Roja Joventut a Catalunya, vaig ser coordinador de l’assemblea comarcal de la Creu Roja a la comarca de l’Anoia i actualment faig -que no sóc- de coordinador de la Creu Roja a Catalunya. Crec que sempre hem de pensar que els càrrecs no són de les persones, sinó de les institucions i que si podem hem de passar-hi intentant deixar una miqueta millor la situació en la que ens les hem trobades; sempre amb respecte cap a les persones que ens han precedit i amb humilitat per saber deixar el relleu a les que vindran.

Van ser moltes les etapes que em van marcar en aquest tram de la meva vida personal i professional. Sens dubte, de les que més em van impactar va ser l’acollida dels refugiats bosnians a la nostra ciutat l’any 1992; érem molt joves i inexperts, però tota la ciutat i la comarca ens va ajudar a fer possible que 25 refugiats de guerra poguessin refer les seves vides, i avui molts d’ells segueixen a Catalunya i han ampliat la seva família.

Penso sovint que la història es repeteix, tant pel que fa a l’element negatiu del patiment però també, per sort, per la solidaritat de tantes persones i organitzacions.

Què significa ser voluntari de la Creu Roja?
Ara que tinc l’honor i la sort de poder-me dedicar professionalment a aquesta entitat, poso molt en valor les persones que decideixen fer-se voluntaris i voluntàries per donar el millor que tenen: que és el seu temps. Temps per dedicar-lo a les persones que es troben en situació de vulnerabilitat, que estan soles, que pateixen, que necessiten algú al costat per ajudar-los a recuperar la seva normalitat.

Jo diria que aquest servei que el voluntariat fa per a les persones que ho necessiten, fan encara més grans la Creu Roja i els centenars d’entitats i d’associacions que cada dia intenten fer un món millor.

D’altra banda, i en relació a la Creu Roja, la nostra actuació està marcada per 7 principis fonamentals que ens uneixen a nivell mundial com a moviment internacional humanitari, dels quals jo en destacaria el d’Humanitat. Aquest és el que ens permet de ser presents arreu defensant la dignitat de les persones per damunt de conflictes i de situacions controvertides. De fet, la Creu Roja no és una entitat que treballa amb voluntariat, sinó que és una entitat dels propis voluntaris, sense els quals no existiria la pròpia institució.

La tasca d’entitat com la Creu Roja és avui imprescindible, oi?
De fet, considero que és imprescindible la tasca no només de la Creu Roja, sinó també la de centenars de milers d’entitats i associacions - petites i grans- que fan possible pal·liar el patiment de tantes i tantes persones arreu. Sempre diem que tant de bo no hagués d’existir la Creu Roja #8211que, recordem, és present en més de 190 estats del món i forma el Moviment de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja-, ja que això voldria dir que no existirien les guerres, els conflictes, les catàstrofes humanitàries,... És ben cert que la condició humana es capaç del pitjor, però també del millor i, fruit d’aquesta condició de solidaritat, neixen moviments i organitzacions de persones per ajudar a qui més ho necessita.

Quins són els valors essencials de la Creu Roja?
El Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja es regeix per 7 principis fonamentals: humanitat, voluntariat, unitat, universalitat, independència, neutralitat i imparcialitat. En aquests principis es recullen tots els valors bàsics que els voluntaris i voluntàries de la Creu Roja han de tenir sempre presents en les seves actuacions: ajudar allí on faci falta arreu del món sense considerar cap condició respecte de la nacionalitat, creences religioses o polítiques, orientació sexual,.. i sempre atenent la dignitat de les persones.

Hi ha molt tasca a fer també a casa amb refugiats, joves migrats sols....
Hi ha molta feina per fer a tot arreu, perquè les necessitats són globals. Per això, independentment del lloc al món on es produeixin, hem d’actuar per pal·liar el patiment de tothom. A prop nostre tenim per suposat també moltes persones que necessiten la nostra intervenció humanitària: famílies amb pobresa cronificada, persones grans que estan soles, la pobresa infantil, els joves desocupats i sense un futur clar i, per suposat, milers de persones refugiades que fugen dels conflictes armats, de la pobresa severa i que necessiten allí i aquí la nostra acció humanitària.

Es pot arreglar aquest món?
Bé, quina pregunta més difícil de contestar...!!! Com dèiem abans, la condició humana és capaç de treure el pitjor i també, per sort, el millor de cada persona i aquesta és l’esperança que tenim per a la Humanitat. Hem de contaminar de solidaritat milers de persones perquè entenguin que només amb la solidaritat, amb l’estima a altres persones podrem avançar cap un futur millor pels nostres fills, néts, i les futures generacions. Ens juguem aquest futur en cada gest, en cada acció que fan, per exemple, els milions de persones voluntàries de moltíssimes entitats d’arreu. En cadascun d’aquests gestos tenim l’esperança d’un futur millor; per això hem de seguir.

Si tingués una vareta màgica quins serien els tres primers desitjos que demanaria...
Que les persones poguessin viure amb dignitat. Que ningú hagués de marxar de casa seva per situacions d’extrema pobresa, persecució o conflictes. I que tothom que pateix tingui algú al seu costat per ajudar-lo a recomençar de nou.

Quines solucions proposa per millorar la nostra societat?
Potser, la fonamental és la de protegir-ne els membres més vulnerables, és a dir, totes aquelles persones que no es poden desenvolupar amb normalitat per les seves situacions personals, de col·lectiu, d’entorn... Cal adequar lleis i les respostes per donar-los oportunitats i fer que es puguin integrar amb plenes capacitats i condicions; cal protegir l’espai humanitari, les institucions i entitats que treballen amb aquestes persones i que fan possible una atenció bàsica. Cal poder treballar per garantir una societat inclusiva per a tothom, prestant una especial atenció als col·lectius més afectats per les situacions de crisi econòmica i emocionals.

De les experiències i situacions viscudes amb la Creu Roja, quines són les que més l’han marcat?
Totes aquelles en les quals he pogut veure com l’equip de la Creu Roja atén les persones en major risc de vulnerabilitat: un voluntari que visita una persona gran, l’enorme treball de mediació que es fa perquè un infant pugui ser acollit per una família d’acollida i es recuperi, les emergències humanitàries, el suport emocional a qui ho necessita, el treball amb les persones que dormen al carrer, l’atenció a col·lectius amb toxicomanies, les visites del voluntariat a les presons, l’atenció a les persones refugiades que arriben a casa nostra, oferir una oportunitat de treball a un jove o una persona major de 45 anys, el somriure d’un infant que assisteix als espais d’èxit escolar,... Són milers d’accions que cada dia fan possible veure el millor de les persones... i això, a mi, encara em segueix emocionant.

Què comparteixen la Creu Roja i l’ONCE?
Doncs moltíssimes coses; són dues grans institucions que no només es coordinen sinó que ens estimem però, per sobre de tot, compartim el treball perquè les persones puguin viure amb dignitat.

La coneix de molt a prop. Com veu l’ONCE?
La conec prou bé, a banda de tenir-hi amics molt importants per a mi, que m’han ensenyat moltíssim i que me’ls aprecio encara més, com el seu responsable a Catalunya, l’Enric Botí. L’ONCE és, per a mi, una esperança per a milers de persones, que fa un treball rigorós, professional, imprescindible i fet, sobretot, amb el cor. Estem molt orgullosos de compartir una aliança amb vosaltres i per a la Creu Roja és un honor estar al vostre costat per tot allò que necessiteu.

Voldria desitjar-vos tots els èxits perquè sou l’esperança de moltes persones. Estic segur que seguireu creixent amb afecte i efectivitat perquè la vostra és una feina que surt del millor de les persones, que és el cor... Gracies, de veritat!