Antonio Guillén: "Cal destacar el paper de l'ONCE en l'articulació i la vertebració del moviment associatiu de la discapacitat"

Vostè és President del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI). Expliqui breument qui són i qui representen?

El COCARMI és la plataforma representativa del moviment associatiu de la discapacitat a Catalunya. Actuem com a entitat de referència i interlocució de la discapacitat davant dels poders públics i de la societat, amb la finalitat de generar el canvi social necessari per millorar les condicions de vida i ciutadania de les 577.028 persones que tenim una discapacitat legalment reconeguda a Catalunya i les seves famílies.Està integrat per 10 federacions i organitzacions que donen veu a les persones amb discapacitat, ja sigui discapacitat física, orgànica, intel·lectual, sensorial o trastorn mental, que aglutinen, en el seu conjunt, aproximadament 700 entitats a tot el territori català.

Des de fa més de quaranta anys és un destacat activista en la defensa dels drets de les persones amb discapacitat física.

Sí, vaig iniciar el meu activisme a finals dels anys 70. Era una etapa en la que tothom desitjava grans canvis socials, molt creativa, i les persones amb discapacitat no podíem quedar-nos fora. Vèiem que les entitats eren molt paternalistes i es planificaven solucions per nosaltres sense tenir en compte la nostra opinió. Era un moment en el que ens jugàvem el nostre futur i poder ser un més de la societat.

Hem millorat? El suficient?

Des d'aleshores hem avançat en la participació social de les persones amb discapacitat però, a la pràctica, ens continuem trobant obstacles per assistir a l'escola, per trobar una feina, per accedir a la informació, per tenir una atenció mèdica i sanitària adequada, per desplaçar-nos i per ser tractats com un més per la societat. A dia d'avui, les persones amb discapacitat continuem tenint pitjors resultats sanitaris i acadèmics, menor participació econòmica, taxes més altes de pobresa, major dependència i una participació limitada.

Quines són les principals reivindicacions dels col·lectius que representa COCARMI  avui dia.
Un dels fets més rellevants dels darrers anys ha estat l'aprovació de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, que va marcar un canvi en el concepte de discapacitat: de ser una preocupació en matèria de benestar social a una qüestió de drets humans, reconeixent que les barreres i els prejudicis de la societat constitueixen en sí mateixos una discapacitat. En aquest sentit, una de les principals reivindicacions de COCARMI és la necessitat d'adaptar tota la normativa, sectorial i transversal, a aquest nou paradigma.

També estem impulsant la creació d'una comissió al Parlament de Catalunya i la consolidació del CODISCAT, com espais de participació que facilitin posar al centre de l'agenda política a les persones amb discapacitat i les seves famílies.

I també reivindiquem que es doni resposta a les necessitats d'avui de les persones amb discapacitat, que no podem dir només bones paraules, especialment en accessibilitat, ocupació, educació/formació i finançament. En aquest darrer punt hem estat molt crítics amb la no aprovació de pressupostos públics, tant al Congrés dels Diputats com al Parlament de Catalunya, ja que això està provocant que no s'estigui donant resposta als grans reptes d'aquest 2019 com l'increment del Salari Mínim Interprofessional (SMI), l'actualització de les tarifes dels serveis d'atenció a les persones o el desplegament del Decret per una Escola Inclusiva.

Com està el Pacte per la Discapacitat a Catalunya? Avança, pren forma?

El Pacte Nacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat ha de ser l'eina que abordi tots els reptes que té la ciutadania amb discapacitat d'acord amb els principis i mandats de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

Just el passat 18 de juliol es va constituir la Taula d'aquest Pacte, presidida pel president de la Generalitat, i aquest mes de setembre està previst que es constitueixin els grups de treball que hauran d'elaborar les propostes d'actuació dels propers anys. Si seguim el calendari previst, el segon semestre de l'any 2020 s'aprovarà el document del Pacte i s'iniciarà la seva implementació a partir del 2021.

Cal dir que no partim de zero ja que, des que ens vam reunir amb el president Torra ara fa un any, hem estat treballant conjuntament en l'anàlisi legislativa i també de les polítiques públiques i pressupostàries del Govern de la Generalitat. Amb l'ampliació dels actors que hi participen, incorporant patronals, sindicats, grups parlamentaris i experts, aquesta anàlisi serà molt més completa.

Cocarmi ha denunciat reiteradament i públicament l'asfíxia econòmica de les entitats socials de la discapacitat per la irresponsabilitat de les Administracions Públiques implicades en la convocatòria, resolució i pagament de subvencions. Estem encara  pitjor?

En aquests moments, la situació de pròrroga pressupostària està determinant la continuïtat i la sostenibilitat econòmica del teixit associatiu, des del qual estem sostenint a les persones dins de la comunitat. Com he dit abans, tenim la responsabilitat de donar resposta a les necessitats de la vida diària. En els últims cinc anys hem denunciat en diverses ocasions l'ofec que han patit les entitats de l'àmbit de la discapacitat com a conseqüència del deute de la Generalitat de Catalunya que, principalment, provenia de Treball, Afers Socials i Famílies, Salut i Educació. Per aquest motiu, és importantíssim que el Govern expliciti el seu compromís per revertir una situació amb què ens hem anat trobant periòdicament. Que un dels grups de treball del Pacte abordi la sostenibilitat del sistema i el seu finançament, pot contribuir-hi favorablement.

El sector de la discapacitat també rebutja els espectacles que relacionen salut mental i violència. Encara mantenim, lamentablement, massa esteterotips...
Des del COCARMI rebutgem enèrgicament qualsevol espectacle que atempti contra la dignitat de les persones amb problemes de salut mental, ja que incrementa l'estigma que pateixen. Cal defensar de forma clara i contundent la imatge, l'honor i la dignitat de les persones amb discapacitat per acabar amb qualsevol forma de discriminació. Eliminar aquests estereotips és una tasca complexa i cal la col·laboració de tothom.

A més, els espais culturals i artístics són un focus important d'impacte a l'opinió pública i en les construccions socials. Per això apel·lem a la responsabilitat de tothom, incloses les administracions públiques i els mitjans de comunicació, per ser conscients dels efectes negatius d'aquests tipus d'espectacles.

Vostè és usuari de cadira de rodes. Què ens diu del 'Barrerismo'?

L'espai urbà ha de satisfer les expectatives i necessitats de tota la ciutadania, i ningú ha de sentir-se discriminat per no poder utilitzar-lo en condicions d'igualtat. Per les persones usuàries de cadira de rodes, però en general per totes les persones amb discapacitat, cal garantir i facilitar la mobilitat, percepció i comprensió d'aquest espai.

En els últims anys, a més, l'espai urbà s'ha començat a entendre com un lloc també per a l'estada, el joc i la socialització, però el seu disseny i les situacions que s'hi produeixen no sempre són adequats per a la utilització autònoma i sense riscos per part de les persones amb discapacitat. Per aquest motiu, la campanya 'Barrerismo' de la Fundación ONCE són molt importants per sensibilitzar sobre els diferents obstacles i barreres que hem d'afrontar les persones amb discapacitat en l'espai públic.

Sempre hem trobat solucions d'accessibilitat. Per tant, el que hem de fer és consensuar de nou i executar solucions alternatives que garanteixin que totes les persones, amb les seves condicions i necessitats, puguin gaudir de l'espai públic.

Què li demana als nostres governants per fer ciutats i espais més accessibles?

El més important és que comptin amb les persones amb discapacitat, les seves famílies i les entitats que les representen. Hem d'estar presents en totes les fases de qualsevol iniciativa que vulguin impulsar, tant en el disseny, la implementació com en l'avaluació. No podem ser només validadors d'allò que ja s'ha decidit o fet, ja que potser en aquell moment serà molt difícil i costós revertir els problemes d'accessibilitat que s'hagin detectat.

I la inclusió, com està Barcelona i Catalunya?

Barcelona ha estat una ciutat capdavantera en inclusió, exportadora de bones pràctiques i de coneixement en matèria d'accessibilitat, així com un referent en l'àmbit internacional. De fet, avui és una de les ciutats europees més accessibles, tot i que encara falta avançar, per exemple, en l'accessibilitat de les estacions i línies de metro, i sobretot en les obres públiques de certa dimensió, en les que no es té prou en compte les dificultats de mobilitat que generen.

En el cas de Barcelona cal posar en valor el Programa de Vida Independent de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), que facilita a les persones amb discapacitat poder viure de forma autònoma d'acord a les seves necessitats i preferències. Aquest programa compta, d'una banda, amb el Servei Municipal d'Assistència Personal, que permet a persones amb gran discapacitat i situació de dependència disposar del suport d'un assistent personal per a les necessitats de la vida diària; de l'altra, disposa d'habitatges de vida independent, alternatius als serveis residencials comuns.

Pel que fa a Catalunya, trobem grans diferències entre Barcelona, la seva àrea metropolitana i la resta del país, sobretot pel que fa a l'accessibilitat. Actualment, el 65% de les persones amb discapacitat viuen a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, un percentatge una mica més alt que entre la població en general. Això vol dir, d'una banda, que és en aquesta àrea on cal fer una major inversió pel nombre de persones que hi viuen; de l'altra, que són necessàries polítiques de cohesió territorial que tinguin en compte les persones amb discapacitat  que viuen en l'àmbit rural per evitar que hagin de canviar el seu lloc de residència per estar a prop d'un determinat servei. 

També és President de la Federació ECOM i de la Unió d'Entitats de la Marina. Què és aquesta entitat?
ECOM és un moviment associatiu creat el 1971, que aglutina 136 entitats de persones amb discapacitat física de tota Espanya (113 de Catalunya) i que té una doble missió: d'una banda, defensar l'exercici dels drets de les persones amb discapacitat física per assolir la plena inclusió social i millorar la seva qualitat de vida, amb l'apoderament de les persones com a eix vertebrador; i, de l'altra, enfortir el sector associatiu de la discapacitat física a través de la participació, la representació i el seu apoderament.

Pel que fa a la Unió d'Entitats de la Marina és una federació que agrupa a 35 entitats dels barris de la Marina (Barcelona). Des del seu naixement l'any 1987, pretén treballar per aglutinar i vertebrar el teixit associatiu del barri, donant suport i serveis a les diverses entitats i afavorint l'intercanvi d'experiències. En aquests moments gestiona el Centre Cívic La Cadena, el Centre Cívic Casa del Rellotge i la Sala Polivalent Pepita Casanellas.

De ben jove va participar activament en les accions reivindicatives que les persones amb discapacitat van protagonitzar els anys 70 a la ciutat de Barcelona per exigir el reconeixement dels drets de les persones amb discapacitat física i la creació d'òrgans de participació municipals per al col·lectiu. Com estan els drets de les persones amb discapacitat a l’actualitat? Qui vetlla pel seu compliment? Està satisfet?

Com bé dius, vaig participar activament en les accions reivindicatives dels anys 70 a la ciutat de Barcelona per exigir el reconeixement dels drets de les persones amb discapacitat física i la creació d'òrgans de participació per al col·lectiu. De fet, vaig formar part del grup redactor dels estatuts del Patronat Municipal de Persones amb Disminució Física de Barcelona, que va veure la llum el 1980, i que més endavant va esdevenir l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD). L'IMPD té un Consell Rector, del qual vaig ser membre, integrat de forma paritària per representants de l'Ajuntament i de representants de les persones amb discapacitat escollits per elecció directa. Malgrat l'innovador que va ser aquest model, considerem que ha de canviar i adaptar-se als nous temps. Per aquest motiu, l'any 2015, ja vam proposar l'aprovació d'una normativa local per articular el diàleg civil que contemplés els principis, els àmbits de diàleg i els interlocutors, així com que assegurés la consulta en fase de planificació, aplicació, control i avaluació.

Algun missatge que vulgui adreçar a la ciutadania.

El tractament de la discapacitat ha evolucionat en les últimes dècades i hem passat d'estar amagats a casa o tancats en institucions, a la visibilització i a la reivindicació en tots els àmbits de la societat. Tot i així, les persones amb discapacitat continuem patint una discriminació històrica, estructural i sistèmica que hem de mirar de revertir. Sovint em pregunten com s'han de referir al nostre col·lectiu, i la resposta és clara: som persones amb discapacitat. Però el que hem de tenir clar és que l'important és que el nom no fa la cosa i el que necessitem és que tothom sumi per canviar la nostra realitat.

Vostè coneix molt de prop l’ONCE? Què en pensa de l’Organització?

De l'ONCE en podríem destacar moltes coses, ja que es tracta d'una organització amb més de 80 anys d'història, que ha sabut donar resposta en cada moment a les necessitats de les persones cegues, així com adaptar-se als diferents canvis socials, culturals i econòmics d'aquestes dècades. Però crec que és important ressaltar el paper de l'ONCE en l'articulació i la vertebració del moviment associatiu de la discapacitat ja que, juntament amb sis federacions més, va ser una de les entitats fundadores del COCARMI ara fa 21 anys. Va ser una pas important per tots nosaltres ja que, des de la generositat que implicava crear una nova estructura, es creava aquest paraigües capaç d'aixoplugar a tothom, incloent l'heterogeneïtat, diversitat i pluralitat del nostre col·lectiu, que avui continua amb força.