Un grup de persones amb sordceguesa de l’ONCE veuen amb els dits el Park Güell
Per tal de donar visibilitat a la sordceguesa i amb l’objectiu d’oferir una experiència sensorial única al col·lectiu, l’ONCE Catalunya va celebrar divendres 27 de juny el Dia Internacional de les Persones amb Sordceguesa.
Un grup de 60 afiliats i afiliades a l’ONCE amb sordceguesa, juntament amb els mediadors, va realitzar una visita guiada al Park Güell. Les persones amb sordceguesa, a Catalunya n’hi ha més de 500 afiliades a l’ONCE, es van submergir, mitjançant el tacte, en aquesta joia del Modernisme de 12 hectàrees de Barcelona.
Visita accessible
La visita es va adaptar al màxim a les característiques i perfils dels afiliats amb sordceguesa, on trobem persones que ni hi veuen ni hi senten i també persones cegues totals i amb resta auditiva o sordes profundes amb resta visual.
El grup va arribar al recinte en Bus Solidari de TMB i es va dividir en dos per veure espais com la Sala Hipòstila, on les persones amb sordceguesa van poder tocar ceràmica i pedra; els viaductes; la Plaça de la Natura, per seure i veure amb els dits els bancs amb l'icònic trencadís, i l'escalinata del Drac, símbol d'aquest recinte tan emblemàtic.
Amb aquesta visita carregada d'art, història i cultura les persones amb sordceguesa van poder copsar, a través del tacte, de les seves restes visuals i/o auditives i la interpretació dels mediadors, la força que Antoni Gaudí va transmetre en aquest racó de Barcelona.
“Aquest any tanquem una trilogia de visites a espais del Modernisme, que va començar el 2023 amb la visita a la Sagrada Família, va continuar l'any passat al Recinte Modernista de l'Hospital de Sant Pau i acabem enguany amb el Park Güell. És un dret que Barcelona millori en accessibilitat i que les persones cegues i amb sordceguesa també puguem gaudir de l’arquitectura i de la cultura en igualtat. La cultura ha de ser inclusiva, sempre”, destacà Enric Botí, delegat de l’ONCE Catalunya.
Cupó dedicat al Dia Internacional de les Persones amb Sordceguesa
Dimecres 25 de juny Enric Botí, delegat de l’ONCE a Catalunya i David Bernardo, president del Consell territorial, van lliurar a Chelo González i a Carlos Martínez, dues persones sordcegues, acompanyades per mediadors, una imatge emmarcada amb relleu del cupó del dijous 26 de juny dedicat al Dia Internacional de les Persones amb Sordceguesa. Els van acompanyar Dolors Luna, Cap de Serveis Socials d'ONCE Catalunya.
Dia Internacional de les Persones amb Sordceguesa
La sordceguesa és una discapacitat única i no la suma de discapacitat visual i auditiva (tot i que en ella s'hi combinen ambdues).
El 27 de juny és considerat el Dia internacional de les persones amb sordceguesa per a recordar el naixement de Helen Keller, la primera persona amb sordceguesa que va lluitar pels drets de les persones que tenien aquesta discapacitat. Helen Keller va néixer el 27 de juny de 1880, a Alabama. Quan tenia 19 mesos va tenir unes febres que la van privar dels sentits de l'oïda i la vista. Malgrat la seva discapacitat, molts anys després Helen Keller va arribar a donar conferències sobre la seva vida, es va graduar amb honors a la Universitat de Radcliffe i fins i tot va escriure llibres sobre les seves experiències personals. Tot això va ser possible gràcies a la gran ajuda i influència de la seva institutriu, Anne Sullivan, qui li va ensenyar a llegir i comunicar-se amb els altres, a més de portar una vida més autònoma.
Bastó vermell-blanc, símbol de les persones amb sordceguesa
L'ús del bastó vermell-blanc respon a les recomanacions dels òrgans internacionals, entre ells l’European Deaf Blind Union. S'ha determinat pels tècnics entesos en la matèria que els trams de color vermell es situïn, començant des de la part inferior del bastó, en el segon i quart tram del mateix. A les persones amb sordceguesa que conserven resta de visió els resulta més fàcil veure l'extrem del bastó si el tram inferior és de color blanc; en entorns amb gran afluència de públic (metro, centres comercials, encreuaments...), els transeünts perceben millor la part superior del bastó.
Sobre la sordceguesa
La sordceguesa és una discapacitat que sorgeix com a conseqüència de la combinació en una mateixa persona d’una discapacitat visual i auditiva. Afecta 15 de cada 100.000 habitants, per la qual cosa a Catalunya -manca un cens definitiu- inclou unes 500 persones. Es tracta d'un grup molt heterogeni: persones amb sordceguesa que no senten ni veuen res, mentre que d'altres poden tenir alguna resta de visió i/o audició. Hi ha persones que neixen amb sordceguesa (sordceguesa congènita) i altres que l'adquireixen al llarg de la vida (sordceguesa adquirida).
La dificultat de comunicació caracteritza el conjunt de les persones amb sordceguesa. Quan una persona neix o es queda sordcega el més urgent és intervenir perquè pugui desenvolupar un sistema de comunicació, n’aprengui un de nou o adapti el propi a la seva nova situació. Hi ha dues figures clau que permeten l'enllaç de les persones sordcegues amb l'entorn: el mediador i el guia intèrpret. Actualment l'ONCE atén les persones amb sordceguesa a través de la Direcció Tècnica d'Atenció a la Sordceguesa, amb gairebé un centenar de mediadors repartits per tota la geografia donant suport a les necessitats d'aquestes persones.
