ONCE recorda que la inclusió ha d'arribar a espais  com l'esbarjo, el menjador o les extraescolars

1.108 estudiants amb ceguesa o amb deficiència visual greu de tot Catalunya van començar aquest setembre el nou curs escolar. El 99% d'ells ho ha fet en centres ordinaris, dins d'un model d’educació inclusiva recolzats pel Servei Educatiu compartit departament d’Educació i FP i ONCE, CREDV – CRE ONCE Barcelona, que els proporcionen els suports necessaris per a seguir el currículum en igualtat d'oportunitats.

Tornar a l’escola no significa únicament tornar a les aules. L'experiència educativa també es construeix en altres espais i moments que formen part de la vida diària dels centres i que són fonamentals per al desenvolupament personal i social de l'alumnat. “La jornada escolar inclou molts altres temps i activitats. L'esbarjo, el menjador, els horaris ampliats i les activitats complementàries i extraescolars són essencials per a l'aprenentatge i tenen una influència decisiva en el desenvolupament de l'autonomia personal i de les competències socials”, explica Manel Eiximeno, director del Centre de Recursos Educatius CRE ONCE Barcelona.

Per això, l'ONCE recorda que l'alumnat amb discapacitat visual té tant el dret com la necessitat de participar plenament en totes aquestes activitats en igualtat de condicions que la resta dels seus companys.

Esbarjos per a tots

L'esbarjo constitueix un espai clau de convivència i socialització. Perquè sigui realment inclusiu, ha d'oferir oportunitats de joc i participació per a tot l'alumnat. L'ONCE aposta per patis accessibles, organitzats en diferents zones i amb propostes variades que afavoreixin la interacció i el joc compartit. Així mateix, resulta fonamental que nens i nenes disposin d'un repertori de jocs inclusius que puguin triar i gaudir de manera autònoma, sempre amb l'adequada supervisió adulta.

El menjador com a espai d'autonomia

De la mateixa manera, el menjador escolar representa una oportunitat privilegiada per a fomentar habilitats essencials per a la vida diària. “Espais com el menjador permeten reforçar l'autonomia de l'alumnat cec o amb deficiència visual en tasques quotidianes com l'alimentació o la cura del seu propi cos”, assenyala Eiximeno.

Els tècnics en autonomia personal  de l'ONCE ensenyen als estudiants cecs a desembolicar-se de manera independent segons la seva edat i desenvolupament, realitzant accions com tallar els aliments, servir-se aigua o mantenir hàbits d'higiene personal. A més, formen als professionals que treballen en aquests entorns perquè puguin reforçar aquestes habilitats en el dia a dia.

Aprendre també fora de l'aula

Les activitats complementàries, desenvolupades dins de l'horari lectiu, enriqueixen l'aprenentatge a través d'experiències pràctiques i vivencials. Per a garantir la participació de tot l'alumnat, és important que incorporin enfocaments multisensorials i que els materials es preparin i adaptin prèviament quan sigui necessari. Les activitats extraescolars també exerceixen un paper fonamental. Són un entorn idoni per a descobrir interessos, desenvolupar habilitats artístiques o esportives i enfortir les relacions socials, aspectes especialment rellevants per al desenvolupament integral de l'alumnat.

“Tots els espais, temps i activitats que conformen la vida escolar són enormement enriquidors per al conjunt de l'alumnat i, especialment, per als estudiants amb deficiència visual, sempre que es planifiquin tenint en compte la diversitat i s'incorporin estratègies i recursos que facin efectiva la inclusió”, conclou Eiximeno.

Més de 400 professionals al servei de la inclusió

L'ONCE compta amb equips específics d'atenció educativa integrats per mestres i mestres, tant de l'ONCE com de les administracions educatives, que donen suport directe en els centres escolars. La seva labor inclou l'atenció a l'alumnat en aspectes relacionats amb la discapacitat visual o la sordceguesa, l'acompanyament a les famílies i l'assessorament al professorat mitjançant eines, recursos i estratègies que afavoreixen l'accés al currículum ordinari en igualtat d'oportunitats. Actualment, més de 400 professionals, 76 d’ells a Catalunya, desenvolupen aquesta tasca en totes les comunitats autònomes.

Al costat del personal docent, aquests equips estan formats per psicopedagogs,  pedagogs, psicòlegs, treballadors socials, tècnics de rehabilitació, instructors de tiflotecnologia i braille, professionals especialitzats en sordceguesa i mediadors per aquest  alumnat. Tots ells contribueixen, des d'una perspectiva multidisciplinària, al desenvolupament integral i la plena inclusió educativa.

Alumnes i etapes educatives a Catalunya

Durant aquest curs 2026/2027, els 1.108 alumnes cecs o amb deficiència visual de Catalunya es reparteixen, per nivell educatiu, de la següent manera: 
•    215 escolars participen en l'Educació Infantil. 
•    186 estan escolaritzats en Educació Primària.
•    178 han arribat a l'Educació Secundària Obligatòria.
•     31 cursen Batxillerat.
•    61 Cicles formatius de FP
•    124 van a la Universitat.
•    313  estan inscrits a altres etapes educatives o altres tipus  d'ensenyaments. 

Per províncies:

•    Barcelona compta amb 828 estudiants.
•    Girona amb 112 estudiants.
•    Lleida 51 estudiants.
•    Tarragona 117 estudiants.