La meitat de les persones amb discapacitat se senten soles, segons un estudi realitzat per Fundación ONCE
El 50,6% dels adults amb discapacitat que viuen a l'Estat espanyol se senten solos en aquest moment, un percentatge superior en gairebé 35 punts al registrat entre la població sense discapacitat (15,8%), tal com evidencia un estudi de Fundación ONCE elaborat en el marc de l'Observatori Estatal de la Soledat no Desitjada (SoledadES) i presentat a principis d’octubre.
Titulat ‘Estudi sobre discapacitat i soledat no desitjada a Espanya’, el treball quantifica l'aïllament involuntari en la població amb discapacitat, explorant les potencials causes i correlacions en funció del sexe, l'edat i tipus de discapacitats. Després de l'anàlisi de dades, alerta que la solitud “és un problema persistent” en aquest col·lectiu, més que entre la població sense discapacitat, ja que la pateix de manera prolongada el 40,4%, enfront del 10,8% de les persones sense discapacitat.
L'informe es va presentar a principis d’octubre a la seu de Fundació ONCE, en un acte que va comptar amb la participació de la secretària d'Estat de Drets Socials, María Rosa Martínez; el president del Grup Social ONCE, Miguel Carballeda, i la presidenta de SoledadES, Matilde Fernández.
En la seva intervenció, la secretària d'Estat va destacar la importància d'aquest informe que, segons va dir, aportarà “ llum” i servirà de “full de ruta” per a estudiar amb rigor aquesta realitat i ajudarà a ser capaces d'implantar polítiques més inclusives.
Carballeda va destacar la importància del treball per entendre una realitat que moltes vegades és invisible: la soledat de les persones amb discapacitat. En aquest sentit, va recordar la sort que tenen aquestes persones de comptar amb una organització com l'ONCE, que ajuda a afrontar les dificultats i a trobar feina digne als seus afiliats.
L'estudi
Per a elaborar l'estudi, els seus autors han realitzat una enquesta a un total de 795 persones amb discapacitat majors de 18 anys i amb la finalitat de comparar els resultats obtinguts amb els de la població sense discapacitat, han utilitzat també dades del Baròmetre de la soledat no desitjada a Espanya 2024.
Entre les conclusions que aporta el treball figura la relacionada amb la cronificació de la soledat no desitjada. Troba que quatre de cada cinc persones amb discapacitat (79,9%) que pateixen soledat porten en aquesta situació des de fa més de 2 anys i un 73,6% des de fa més de tres, la qual cosa porta a la xifra del 40,4% de soledat prolongada entre la població amb discapacitat.
Atès el gènere i edat, l’estudi constata, com succeeix en la població sense discapacitat, que la soledat no desitjada és més freqüent entre les dones (54,3%) que entre els homes amb discapacitat (45,7%) i entre els més joves i majors (65,7% en persones d'entre 18 i 29 anys) i 64,1% entre enquestats de 65 i més anys.
El text també indica que existeix una relació directa entre la grandària de la població del municipi i la prevalença de la soledat en persones amb discapacitat. En municipis amb menys de 10.000 habitants, el percentatge de solitud és del 41,4%, mentre que, en localitats amb més de 500.000, aquesta xifra aconsegueix el 56,5%.
Relacions
Un factor vinculat amb la soledat que analitza el treball és el de les relacions socials i familiars. Assenyala que el grau de satisfacció amb la quantitat de relacions familiars i d'amistat és “clau” per a la soledat involuntària.
Així, més de la meitat de les persones amb discapacitat que pateixen soledat no desitjada afirmen tenir menys relacions familiars i d'amistat de les què desitjarien (56,3% i 69%, respectivament), valors que no difereixen dels de les persones sense discapacitat (52,5% i 67,5% respectivament).
L'estudi es fixa en la relació entre món digital i soledat i constata que les persones amb discapacitat presenten una bretxa d'accés i utilització significativa respecte de la població general en l'accés i ús d'internet. No obstant això, el 53,5% d'elles considera que la tecnologia pot generar companyia.
Respecte a estudis i treball, el document indica que “la desocupació és un factor de risc de soledat important”, ja que les persones amb discapacitat desocupades presenten una prevalença de soledat major que aquelles que es troben ocupades (65,8% enfront de 46,6%).
I pel que fa a salut i soledat, revela que les persones amb discapacitat que tenen pitjor estat de salut se senten més soles i, alhora, el sentiment de soledat aguditza els problemes de salut.
El 50,9% de la població amb discapacitat que se sent sola ha tingut pensaments suïcides o autolesius, enfront del 23,7% de persones amb discapacitat que pateixen soledat no desitjada. De fet, l'assistència a teràpia psicològica augmenta més de 20 punts entre les persones amb discapacitat que pateixen soledat respecte dels qui no la pateixen.
Reptes
Finalment, el treball planteja una sèrie de reptes o recomanacions per abordar el “complex i multidimensional” problema de la soledat no desitjada entre les persones amb discapacitat. Entre ells figuren el disseny de programes que abordin tant els factors estructurals com els individuals de l'aïllament involuntari, en lloc de tractar només els seus símptomes. Involucrar en ells als ciutadans amb discapacitat; oferir-los ajuda fins i tot si no la sol·liciten explícitament; generar coneixement periòdic i sistemàtic sobre el fenomen, i eliminar barreres de tota mena, la qual cosa inclou el millor accés al món digital.
