Fundació ONCE i NTTDATA veuen a la IA generativa una aliada per mitigar la soledat no desitjada en persones amb discapacitat
Fundació ONCE i NTTDATA van presentar dimarts 4 de març a Barcelona un estudi sobre l'impacte potencial de la intel·ligència artificial i soledat no desitjada a les persones amb discapacitat, que afirma que la IA generativa pot mitigar l'aïllament involuntari que de vegades pateixen aquestes persones. Tot i això, el treball adverteix també que el seu ús inadequat presenta el risc d'aïllar encara més l'individu si es concep aquesta nova intel·ligència com un substitut de la interacció social.
L’informe es va donar a conèixer en el marc del Mobile World Congress. Els encarregats de presentar l'informe van ser Jesús Hernández, director d'Accessibilitat i Innovació de la Fundació ONCE, i Jorge Márquez, director executiu, responsable de Disseny d'Experiències i Investigació de NTTDATA.
El treball s'ha fet amb un enfocament qualitatiu i s'ha orientat a comprendre com la intel·ligència artificial generativa (IAG) pot abordar la situació emocional que presenta la soledat no desitjada en persones amb discapacitat. Per això, s'ha elaborat en tres fases: una de recerca sobre la relació entre IAG i soledat no desitjada en persones amb discapacitat i dues més d'entrevistes a ciutadans amb discapacitat i experts en la matèria.
Lourdes González, responsable del departament d'Accessibilitat Tecnològica de la Fundació ONCE, explicà que, amb tot aquest material, l'informe analitza el potencial que té la IA generativa per reduir la sensació de soledat no desitjada en persones amb discapacitat i conclou que aquest potencial es materialitza en tres aspectes fonamentals: complement, motivació i suport emocional.
La intel·ligència artificial generativa facilita el dia a dia amb solucions pràctiques, com ara planificació de rutes i localització d'espais inclusius. En termes motivacionals, fomenta la interacció social mitjançant recordatoris personalitzats i suggeriments adaptats als interessos de l'usuari. I en la seva dimensió emocional, la intel·ligència artificial generativa permet el reconeixement i el registre d'estats d'ànim, cosa que crea “un espai segur per a la reflexió personal i el benestar”.
Ara bé, adverteix el treball, cal anar amb compte amb la relació entre persona i màquina, ja que, de vegades, aquesta relació genera tal confiança en l'humà que pot fer que prefereixi relacionar-se amb l'assistent abans que amb altres persones i, per tant, alimentar-ne l'aïllament social.
“Totes les persones expertes adverteixen que fer servir la IA com a substitut de la interacció social és problemàtic per a la salut mental, ja que la IA no discuteix ni crea desafiaments reals. La IA genera una relació de confiança que, encara que útil, podria fer que les persones prefereixin interactuar amb l'assistent en comptes d'altres persones, potencialment ampliant la sensació de desconnexió social”, sosté el treball.
