El 69% dels joves asseguren sentir-se o haver-se sentit sols alguna vegada en la seva vida

Segons un estudi realitzat per SoledadES, l'observatori impulsat per Fundació ONCE en col·laboració amb altres entitats per a abordar el problema de l'aïllament involuntari, el 25,5% dels joves espanyols d'entre 16 i 29 anys asseguren sentir-se sols en el moment actual, una xifra que arriba al 69% si se suma a les persones d'aquest mateix rang d'edat que s'han sentit soles en algun moment de la seva vida.

El treball es va presentar en un acte celebrat a la seu de ‘Por Talento Digital’ de Fundació ONCE, que va comptar amb la presència de Sira Rego, ministra d'Infància i Joventut, Miguel Carballeda, president del Grup Social ONCE i Matilde Fernández, presidenta de SoledadES, entre d'altres.

Pel treball, s'han realitzat entrevistes telefòniques a un total de 1.800 persones d'entre 16 i 29 anys.

Titulat ‘Estudi sobre joventut i solitud no desitjada a Espanya’, una de les dades que posa de manifest l'informe és que el 77,1% dels entrevistats afirmen conèixer a altres persones de la seva edat que puguin sentir-se soles sense desitjar-ho.

Assenyala també que tres de cada quatre joves que diuen patir solitud no desitjada (75,8%) asseguren sentir-la des de fa més d'un any, i gairebé la meitat (45,7%) des de fa més de tres. 

Pel que fa a la intensitat i pitjors moments del sentiment de solitud, el 71,4% dels joves que se senten sols manifesten patir aquest problema “amb freqüència” i el 30,5% l'acusen sobretot a les nits.

S'assenyala també que la solitud juvenil afecta més a dones (31,1%) que a homes (20,2%), a joves d'entre 22 i 27 anys, a persones en desocupació, en risc o situació de pobresa, que han sofert assetjament escolar o laboral, amb mala salut física o mental, amb discapacitat, origen estranger o que són LGTBI, entre altres condicions.


Subratlla també que “existeix una forta relació entre l'assetjament escolar o laboral i la solitud no desitjada en la joventut”: el percentatge de persones que han patit assetjament escolar o laboral alguna vegada en la seva vida és gairebé el doble en el grup de joves que pateixen solitud no desitjada (58,1% enfront del 32,1%). L'enquesta mostra també que quatre de cada deu persones joves a Espanya han viscut una experiència d'aquest tipus, “la qual cosa subratlla la necessitat d'abordar aquest fenomen amb caràcter d'urgència”.
 

Soledat i factors socials

Segons els autors de l’estudi, la importància de la solitud no desitjada està entrellaçada amb la d'altres àmbits de la política, com la salut, especialment la mental, la inclusió social o la lluita contra la discriminació.
 

Falses Hipòtesis

L’estudi indica que les xarxes socials digitals no són importants per a la solitud. Tot i que un terç de la joventut les utilitza més de tres hores al dia, la seva intensitat i freqüència d'ús no tenen un efecte en la solitud no desitjada. En canvi, les relacions presencials amb amistats sí que la té. És a dir, una persona que faci un ús extensiu de les xarxes socials i tingui una rica vida social a nivell presencial a priori no se sentirà sola.


Les relacions d'amistat juguen un paper fonamental en la solitud no desitjada. Aquesta importància es dona en la quantitat de relacions, la seva qualitat i la seva presencialitat. En canvi, les relacions en l'àmbit familiar, i especialment a l'entorn de treball o estudi, són menys rellevants per a explicar la solitud. La quantitat de relacions amb la família no és un factor significatiu de solitud, però sí la seva qualitat.

Amb totes aquestes dades damunt de la taula, els autors fan una sèrie de recomanacions per a abordar el problema de la solitud no desitjada en la joventut, que passen per prevenir, detectar i intervenir. Aposten així per construir escoles inclusives que contemplin l'educació emocional; protegir la salut mental en l'adolescència i la joventut; fomentar la participació juvenil i les relacions socials mitjançant l'oci saludable; desenvolupar serveis d'atenció juvenil orientats a reduir la solitud; integrar i reforçar l'ecosistema institucional, reforçar també les polítiques educatives, d'ocupació i d'inclusió social, i impulsar accions per a reduir la solitud a través de les universitats.