Xavier Grau, delegat territorial 2011-2018: “Estaré sempre que l’ONCE em necessiti"

“Xavier Grau ha fet una tasca exemplar com a delegat territorial de l’ONCE a Catalunya”. Són paraules de Miguel Carballeda, president del Grup Social ONCE,  del passat 7 de febrer durant l’acte de presentació de la nova direcció a terres catalanes, que va ser també el comiat oficial del seu càrrec. Tothom va lloar la figura d’en Xavier, que en el darrers dos mandats s’ha deixat la pell i l’ànima per portar el timó, molt ben acompanyat pel seu equip, per dirigir la institució a Catalunya en temps difícils.

Tothom va lloar el seu treball. És per sentir-se orgullós, oi?
Et fa sentir molt content i agraït. Efectivament, el fet de que els companys parlin bé d’un mateix és  molt important per a una persona, sobretot, quan és tracta de valorar la trajectòria laboral. Jo crec moltíssim en la gent que ens envolta.  I les persones que m’han acompanyat en els diversos equips en els quals he pogut treballar, són també molt responsables del fet de que en aquest moment  s'elogiï la tasca de la meva persona.

Humil, molt a prop de les persones, treballador incansable, sempre al peu del canó són algunes coses que va dir de vostè l'actual delegat territorial, Enric Botí.
M’agrada sentir-me un treballador més. Sempre, m’he esforçat en demostrar que sóc un més de l’equip. I sempre he pensat que quanta més responsabilitat tens, més has de treballar per a donar exemple. Aquest fet fa que la gent confiï en tu i en la teva tasca.

Com és el Xavi que no hem vist?
El Xavi que no heu vist no existeix. Heu vist al Xavi tal com és. Molts m’han conegut només en l’àmbit professional. Als companys, sempre els he obert les portes del meu despatx. Sempre he intentat que hagin pogut comptar amb mi de forma incondicional. Als amics sempre els obro el meu cor.

Com resumiria el seu pas com a delegat territorial d’ONCE Catalunya?
Va ser el meu retorn a casa, després d’haver treballat 11 anys a Madrid. Han estat vuit anys al front de l’Organització aquí, en una època en la qual han passat coses al nostre país i hem hagut d’anar modelant la nostra forma de ser i de fer, ajustant-la als nous temps. Han estat vuit anys de feina intensa. Evidentment hem hagut de superar junts moltes dificultats, però al cap i a la fi, amb el treball de tots i de totes hem aconseguit uns resultats positius tant a nivell social com econòmic.

Com era l’ONCE que el va acollir i com n’és ara?
Em vaig afiliar a l’ONCE l’any 1986. Llavors, Internet no existia. Tampoc hi havien telèfons mòbils. Es treballava únicament amb màquines d’escriure mecàniques. Les nòmines dels treballadors és feien a mà i els historials dels serveis que rebien els afiliats es guardaven en una carpeta de cartró.

Evidentment, 33 anys suposen molts canvis, molts ajustos en la forma de fer les coses, malgrat que les conviccions, objectius i finalitats de la institució han estats inalterables: normalitzar la vida de les persones cegues i amb discapacitat visual greu per a poder gaudir d'una ciutadania plena.

L’ONCE s’ha sabut adaptar als canvis i als nous temps. Ha millorat tots els seus serveis, les condicions dels treballadors, dotant-los de noves eines, i és més solidària amb les persones amb discapacitat. Avui dia som el Grup Social ONCE, una institució que voldrien tenir els països més desenvolupats del món.

I ho hem aconseguit gràcies al treball coral de moltíssimes persones que s’han deixat una bona part de la seva vida en aquesta gran institució, amb la vocació que en els propers 80 anys l’ONCE segueixi ajudant a moltes persones més.

Vostè va desvetllar un secret molt tendre quan va parlar d’una trucada d’una senyora a una emissora de ràdio d’un poblet de les Terres de l’Ebre que volia saber com podia ajudar el seu fill. Sap que ens va emocionar molt!
Bé. Vaig voler rendir un tribut a la meva mare, que malauradament ja no està amb nosaltres des de fa anys. Va ser un reconeixement a la mare d’una persona amb discapacitat i tot el que comporta, com l’angoixa que de vegades es té quan es veu que un ser estimat té dificultats per obrir-se pas a la vida. Vaig voler també explicar el fet com un exemple del que l’ONCE fa moltes vegades, tots els dies de l’ any, dels 80 anys de la seva història. En definitiva, ajudar a persones que ho necessiten i oferir-los oportunitats de desenvolupar una vida plena i productiva per a ells mateixos i per a la societat.

Tornarà al seu origen. Va començar com a Conseller i ara ho és. És tancar un cercle molt bonic?
És tancar un gran cercle i em sento molt orgullós de formar part del Consell Territorial, altra vegada, per a seguir ajudant, ara des d’una altra perspectiva, als afiliats de l’ONCE a Catalunya.

És un enamorat de la tecnologia. Li ha canviat molt la vida?
La tecnologia és una eina que a les persones cegues ens fa més iguals a les que no tenen aquesta discapacitat.
Ens permet ser més lliures, fer coses per nosaltres mateixos, coses que mai no haguéssim pensat que podíem fer. És important lluitar tots junts perquè les administracions i les empreses ens permetin una tecnologia accessible i de disseny universal per a tothom.

I com deia la cançó, a què dedicarà el seu temps lliure, ara que es jubila?
El primer que em ve al cap és dedicar una mica més de temps a la meva família. Especialment, a la meva companya, sense la qual no hagués pogut fer moltes coses de les que he fet. I al meu fill, que potser en determinades etapes no ha tingut el seu pare físicament al costat amb la intensitat que a mi m’hagués agradat.
Sempre seguiré militant per a la defensa dels drets de les persones amb discapacitat i, en especial de les persones cegues. Estaré sempre que l’ONCE em necessiti.
Finalment, crec que em dedicaré també una mica de temps a mi mateix i a allò que no he pogut fer mentre treballava.

I el Wick? Els seus ulls, el seu company inseparable, també el trobem a faltar molt per la DT. Com està?
M’ha dit que es trobava molt a gust a la Delegació Territorial de l’ONCE. La veritat és que es va fer estimar fins i tot per persones a les que els gossos no els havien atret mai. El Wick està fantàstic. Ara, sortim a passejar tots els dies.

Una vida entregada a l’ONCE
En Xavier Grau va néixer a Barcelona, el 27 d’abril de 1962, i va passar part de la seva infantesa i joventut a Roquetes (Baix Ebre), motiu pel qual coneix la importància del territori i els seus habitants. Es va afiliar a l’ONCE el 10 de març de 1986 a causa d’una malaltia visual de tipus degeneratiu.

És un informàtic de devoció que a l’entrar a l’ONCE va orientar la seva professió cap a la Tiflotecnologia (tecnologia aplicada a les persones cegues).
Ha desenvolupat diferents càrrecs de gestió i representació dins i fora de l’ONCE, tant en l’àmbit estatal com internacional, tots relacionats amb el món de la discapacitat.

Al 1988, va entrar a treballar al Centre de Recursos Educatius de l’ONCE a Catalunya. A finals de 1989, va ser Conseller Territorial, i un any més tard, cap de serveis per afiliats a Tarragona. Aquell mateix any, ja a Barcelona, va ser responsable dels Serveis Socials de tota Catalunya. Va tenir l’oportunitat de formar part del equip d’en Miguel Carballeda, delegat territorial, i de l’Ángel Sánchez, sotsdelegat, durant els anys que van estar a Catalunya, com a secretari general del centre.

Després, durant set anys fou membre del Consell General de l’ONCE i els quatre anys seguents. director General adjunt de Serveis Socials de l’Organització.

Com a representant del CERMI (Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad) ha participat a l’EDF (European Dissabled Forum) com a membre de la Comissió d’Accés Universal i ha format part de l’òrgan de direcció de la Unió Europea de Cecs, en representació de l'ONCE,  la qual cosa li ha proporcionat el coneixement d’altres realitats.

Ha participat com a membre al Consell d’Administració de vàries empreses de l’economia social i ha estat patró de diverses Fundacions, algunes de les quals ha presidit.

Des del maig de 2011 fins a finals del 2018, ha estat el Delegat Territorial de l’ONCE a Catalunya i, per tant, responsable d’una plantilla de treballadors de gairebé 3.500 persones i de la prestació de serveis socials que l’ONCE realitza a Catalunya.