Quatre de cada cinc alumnes amb discapacitat assenyala el fet de "ser diferent" com un factor de risc per ser víctima d'assetjament a l'escola

Així ho posa en relleu l'estudi 'Assetjament i ciberassetjament' elaborat per Fundació ONCE i el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) i presentat dimecres 19 de juny  per Isabel Celaá, ministra d'Educació i Formació Professional en funcions; Miguel Carballeda, president del Grup Social ONCE; Pilar Villarino, directora executiva del CERMI, i Sabina Lobato, directora de Formació i Ocupació, Operacions i Transformació de Fundació ONCE.

En l'acte, la titular d'Educació va destacar que per acabar amb el fet que "ser diferent" sigui un factor de risc per patir assetjament, s'ha d'apostar en tots els centres educatius per la convivència positiva. "L'heterogeneïtat de les nostres escoles és un senyal d'identitat que hem de promoure", va afirmar la ministra, i alhora va apuntar que "la diversitat ens enriqueix". A més, va mostrar el compromís del Govern per aconseguir que, en totes les comunitats autònomes, totes les escoles i instituts comptin amb la informació i els recursos adequats per garantir una "convivència positiva”.

L'estudi adverteix que les situacions d'assetjament cap a l'alumnat amb discapacitat es prolonguen durant anys, solen ser exercides per un grup petit de companys i perpetrades per persones del seu entorn més pròxim, com ara estudiants de la seva mateixa classe.

A més, alerta que les conseqüències són molt negatives, des del punt de vista emocional, social i acadèmic. Així, les reaccions més freqüents solen passar per l'empitjorament de les qualificacions (31,3%), el descens de la motivació per assistir a classe (57,8%) i per l'increment de la tristesa (62,55%) i les "ganes de plorar" (53,6%).

Segons assenyalen els impulsors de l'informe, Fundació ONCE i CERMI, amb prou feines existeixen dades o estudis específics sobre aquesta realitat. "Conèixer la situació que viu l'alumnat amb discapacitat víctima d'assetjament i ciberassetjament servirà per posar els mitjans adequats en la prevenció d'aquest tipus de situacions, així com per tallar-les en el cas que s'estiguin produint actualment. Aquest és l'objectiu", incideixen.

Aïllament i rebuig

Segons va explicar Lobato, les burles, l'aïllament i el rebuig són les modalitats de violència escolar més freqüents (8 de cada 10 casos). Així mateix, l'alumnat víctima de ciberassetjament ho ha estat, sobretot, per rebre comentaris desagradables a través de WhatsApp (18,8%) i Facebook (10,3%).

A més, va apuntar que els cursos en què es registra una major proporció d'assetjament són el primer cicle d'Educació Secundària (40%) i el segon d'Educació Primària (37%). La reacció de les víctimes és molt dispar, uns intenten evitar l'enfrontament i altres passen a defensar-se amb violència. N'hi ha que s'aïllen mentre que altres ho expliquen a amics, pares o professors. La reacció de la comunitat educativa davant les situacions d'assetjament i ciberassetjament també varia, si bé és cert que quatre de cada deu professionals diuen que defensen la víctima i posen la situació en coneixement del professorat.

Segons l'opinió de més de la meitat dels professionals de l'àmbit educatiu, les famílies dels agressors es mostren reticents davant la possibilitat que els seus fills puguin actuar com a tal. Pel que fa al comportament de les famílies de la víctima, és el mateix percentatge de professionals el que pensa que estan predisposades a atallar i solucionar la situació, encara que en moltes ocasions desconeguin com actuar davant l'assetjament.

Més de la meitat dels professionals de l'àmbit educatiu, el 57,5%, són coneixedors de la situació d'assetjament perquè s'ho ha comptat un company de l'alumne o perquè ha estat la mateixa víctima qui se l'ha confessat (56,9%). Quan aquests professionals prenen consciència de les situacions d'assetjament solen posar en marxa protocols interns del centre educatiu, abans d'activar procediments externs de denúncia.

Amb totes aquestes dades, l'estudi extreu una sèrie de recomanacions que passen per desenvolupar protocols de prevenció, detecció i intervenció que incorporin les necessitats específiques de l'alumnat amb discapacitat; afavorir un treball interdisciplinari encaminat a millorar i desenvolupar les habilitats socials dels alumnes, perquè puguin evitar les situacions d'assetjament, així com reconèixer-les, verbalitzar-les i denunciar-les, en el cas que es produeixin.

Ampliar l'oferta formativa, desenvolupar programes educatius amb les famílies, incrementar les mesures de protecció dirigides a l'alumnat amb discapacitat, reduir el temps d'intervenció, elaborar i divulgar guies accessibles de prevenció i bones pràctiques a les xarxes socials o incorporar la figura del "alumnat ajudant" entre l'alumnat amb discapacitat, són altres de les propostes.

L'estudi advoca també per garantir el dret a l'educació inclusiva i per afavorir el desenvolupament de currículums que promoguin l'educació en la diversitat, més enllà dels coneixements de tipus acadèmic.

Testimoni
L'acte va comptar amb el testimoni d'una estudiant amb discapacitat visual, Valentina García, que va relatar que va patir assetjament escolar durant molts anys "per simplement no veure bé". A més, va dir que l'assetjament "no et fa més fort", va assegurar que "hagués agraït més ajuda d'altres companys del col·legi" per no sentir-se "tan sola" i va reclamar "més educació des del respecte i la tolerància”.

Per la seva banda, Pilar Villarino va ressaltar la importància de dur a terme estudis com aquest i va demanar que es tingui en compte "a l'agenda de la lluita contra l'assetjament escolar" del Govern, "ja que es tracta d'una situació molt greu que requereix de solucions estructurals per eliminar aquesta xacra social ". Així mateix, va alertar de la "especial exposició" a patir assetjament de les nenes amb discapacitat.

El president del Grup Social ONCE, Miguel Carballeda, va explicar que va patir assetjament també en la seva etapa escolar per la seva discapacitat visual i va advertir que "hi ha moltes Valentinas a les que no els resulta fàcil acudir cada dia a la seva classe", en referència al testimoni de la estudiant que va participar a l'acte. "El col·legi és una oportunitat que ha de ser igual per a tothom, amb discapacitat o no. Tenir la millor educació per als nostres xavals a Espanya és la millor inversió", va concloure.