Pere Ribes, premi Ràdio Associació de Catalunya: “La ràdio són els meus ulls”

El passat dijous 4 de maig va tenir lloc a l’Auditori ONCE Catalunya l’acte de lliurament dels 17 Premis Ràdio Associació de Catalunya. Els guardons van estrenar enguany, una nova distinció, el Premi a la Integració, que ha estat  per Les transmissions de futbol de la Unió Esportiva Olot, de Ràdio Olot, per superar prejudicis i apostar per incorporar a la transmissió l’anàlisi acurada i lúcida de Pere Ribes, un nen cec d’11 anys. Pere va ser "el protagonista de la gran festa de l’espai català de comunicació”, segons Jordi Margarit, president de Ràdio Associació de Catalunya.

Tant Ribes com l’equip de Ràdio Banyoles, amb una Menció de Qualitat, han manifestat que “la gent veu les discapacitats, però no les capacitats” en una clara referència a la possibilitat d’inclusió de moltes persones.

En Pere Ribes, olotí, és cec de naixement i té molt clar que de gran vol ser periodista esportiu. De fet, ja és comentarista dels partits de l’equip local a Ràdio Olot i estudia com  juga el rival escoltant partits anteriors. “Quan era petit em deia: ‘sóc invident, com puc veure el futbol?’. He trobat una cosa que ha estat la meva salvació: la ràdio. La ràdio són els meus ulls”.

Pere sempre havia anat amb la seva ràdio al camp per escoltar els gols que marcava l'Olot, però un dia se li va espatllar. Va ser així com se li va ocórrer voler ser periodista. Era l'agost de 2014. "En fer-se malbé la ràdio, un dia em vaig anar amb David -el seu gran amic- on hi ha la premsa i vaig demanar als periodistes si em podia seure amb ells per escoltar el partit en directe", confessa.  Allí estaven Edu de Batlle, periodista esportiu de RAC1 "que encara que retransmeti els partits de l'Espanyol és molt bo", comenta Pere, i David Planella de Ràdio Olot.

Així és com va començar la seva admiració pel que feien els seus ídols periodístics i el seu desig de ser com ells. Pel Pere la ceguesa no és una barrera per construir el seu somni: ser de major periodista esportiu.
"Jo amb la ràdio veig perfectament tot el que passa en el partit. Per això sé que ho sabria fer bé", afirma Pere. I s’explica: "Només aniria uns segons més tard que la resta de locutors, per rematar amb la meva intervenció el que ells conten”.

En Pere explica que veu el futbol a través de la ràdio, perquè el periodista que retransmet el partit li descriu el terreny de joc i qui té la pilota, i la resta és imaginar-ho. I qui sempre l’ajuda a veure els partits del Barça és en Joan Maria Pou, tot un referent per ell a qui avui ha pogut conèixer.

Precisament Pou va obtenir el nou Premi a l'Excel•lència, pels darrers 9 minuts de la transmissió del partit FC Barcelona-PSG, a RAC1. Els premis també han distingit amb mencions d'honor a Jordi Hurtado, Elisenda Roca i Joan Albert Argerich. I a la productora d'El Matí de Catalunya Ràdio, Núria Ventura, com a millor professional de l'any, i l'espai Islàndia d'Albert Om a RAC1, com a millor programa de ràdio. El millor programa de ràdio local ha estat per Les transmissions del Club Patinatge Artístic Olot de Ràdio Olot.