Marc Cerrudo guanya el premi Roc Boronat de l’ONCE Catalunya amb la seva primera novel·la i Quim Martínez, a la categoria de prosa

El jurat del XXIII premi literari Roc Boronat va escollir Marc Cerrudo com a guanyador de la 23a edició per l’obra Llunyania, que es publicarà com Lluny vol dir mai més amb l’Editorial Amsterdam el mes de novembre de 2021. El premi, dotat amb 6.000 € i una escultura, li van lliurar Enric Botí, delegat territorial d'ONCE Catalunya i Joan Carles Girbés, director editorial d’Ara Llibres i Amsterdam, el passat dijous 25 de març en un acte en petit format, celebrat a la Delegació Territorial d’ONCE Catalunya. 

A la categoria exclusiva per a escriptors cecs o amb discapacitat visual greu, Quim Martínez, se'n va endur el guardó en l’apartat de prosa amb l’obra Vides trobades. Quim va rebre de mans de David Bernardo, president del Consell Territorial de l’ONCE a Catalunya, l'escultura amb el seu nom gravat com a vencedor i el premi de 900 euros.

Lluny vol dir mai més és la novel·la amb la que debuta el jove periodista Marc Cerrudo. Narra el dolor de la pèrdua des d’una mirada neta i desacomplexada, apostant per l’humor, la imaginació i l’originalitat literària. Un conjunt de veus diferents i del tot insòlites -el monstre sota el llit, la portera, el cotxe abandonat, el gat, el venedor de llaunes de cervesa...-, confeccionen un immens trencaclosques que revela un paisatge final trist i alhora esperançador, que no té por d’explicar la realitat amb totes les seves contradiccions.

Amb 29 anys, Marc Cerrudo ha estat guardonat amb els premis de relats curts Energheia, el Concurs de Cròniques Urbanes de l’Institut Cervantes de Roma i el Premi Alt Urgell de Joves Escriptors, entre d’altres. Periodista de formació, actualment és cap de comunicació de la llibreria Altaïr i forma part de l’equip de la revista digital Serielizados. Aquesta és la seva primera novel·la.

“És tot un honor haver guanyar el premi Roc Boronat, un guardó que han guanyat abans que jo grandíssimes autores i autors. A més, el fet d'haver-ho guanyat amb el meu primer llibre farà que tota la meva trajectòria literària estigui ja lligada a aquest premi, que tot el meu recorregut literari tingui com a punt de partida el Premi Roc Boronat, el que ho fa encara més especial”, subratllà Marc Cerrudo.

Quim Martínez va dedicar el premi, molt emocionat, a la seva dona Sílvia. I va dir: "Experimento una barreja de sensacions indescriptible. D'una banda, molta alegria i felicitat, d'altra, encara no m'ho crec. Estic molt orgullós de pertànyer a la família de l’ONCE”.

Compromís de l’ONCE amb la llengua catalana
El delegat territorial d’ONCE Catalunya Enric Botí va destacar el compromís de la institució amb la llengua catalana i la producció literària i va afegir que “aquest premi celebra que la cultura ens fa millor com a persones i que, si a més és inclusiva, ens fa a tots iguals”.

Botí va subratllar la bona participació que en aquesta edició ha estat la més alta de la història dels guardons amb la presentació de 88 títols. A la categoria de narrativa, oberta a tothom, s’han presentat 82 obres i a la categoria de prosa, per a persones cegues o amb discapacitat visual greu, s’han presentat sis títols. També va destacar la bona entesa amb l’Editorial Amsterdam a l'hora d'impulsar el premi. “Ha estat una gala d’entrega dels Roc Boronat diferent, però el que no és diferent és la nostra passió per la cultura i la literatura catalana”, va dir Botí.

Joan Carles Girbés, director editorial d’Ara Llibres i Amsterdam i membre del jurat, va apuntar que amb aquesta novel·la “originalíssima i trencadora, Marc Cerrudo enceta una carrera literària potent. És el descobriment d’un gran talent literari amb molt de futur”.

L’ONCE Catalunya convoca cada any els premis literaris en llengua catalana Roc Boronat en memòria d’aquest escriptor i polític republicà, promotor del Sindicat de Cecs de Catalunya, organisme que tenia com a objectiu ser l’òrgan representatiu de tots els cecs catalans en temps de la República.

El jurat de l’edició d’enguany l’ha presidit Enric Botí, delegat territorial d’ONCE a Catalunya, i ha estat format per Ester Franquesa, directora general  de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya;  Joan Carles Girbés, director editorial d’Ara Llibres i Amsterdam; Vicenç Villatoro, escriptor; Leandro Lamor, delegat de l’agència EFE a Catalunya; Carlota Freixenet, llibretera de la Llibreria La Carbonera; Maria Escalas, autora i escriptora;  Violeta Richart, guanyadora en la categoria de narrativa a l’anterior edició; i David Bernardo, president del Consell Territorial d’ONCE Catalunya.

Obra guanyadora de prosa 

Properamanet al canal de YouTube d'ONCE Catalunya 'Cultura a cegues' penjarem en àudio l'obra 'Vides Trobades' del company afiliat guanyador a la categoria de prosa, Quim Martínez.  

Discurs guanyador de novel·la

El guanyador de la categoria de novel·la, Marc Cerrudo, ens va sorprendre a l'acte de lliurament fent una menció molt especial a l'ONCE i també una referència al vencedor de la categoria exclusiva per a persones cegues o amb discapacitat visual greu.  Una fòrmula amb la qual va unir la il·lusió i els somnis. Aquí, el seu discurs sencer:

La meva mare té un costum molt bonic: a la primera pàgina dels llibres escriu el mes i l’any en que els va comprar i hi firma sota. És una gran forma de fer seu no només el llibre, sinó una època de la vida, un temps destinat a ser passat; el què llegim descriu molt bé qui som i, per tant, també qui érem. Fa unes setmanes em va deixar uns llibres, ‘El quartet d’Alexandria’, de Lawrence Durrell. La meva mare, com estava indicat a la primera pàgina de cada un dels quatre llibres de Durrell, els havia comprat el Sant Jordi de l’any 1987. Encara faltaven quatre anys perquè jo nasqués. Doncs bé, estava llegint l’últim volum d’aquesta excel·lent tetralogia quan d’entre les pàgines del llibre va caure un tros de paper que em va cridar l’atenció. Era un acudit del destí o simple i meravellosa casualitat? Es tractava d’un dècim de la ONCE. Número: 1705. Data: 23 de juliol de 1987. Preu: 50 pessetes. Feia només dos dies que havia rebut la trucada en la qual se m’havia comunicat que havia guanyat el 23è Premi Roc Boronat, convocat precisament per la ONCE, des d’on avui tinc la sort de parlar-vos. Insisteixo: destí o casualitat? O potser només una excusa per iniciar aquest parlament? La qüestió és que quan el vaig trobar vaig somriure, i els somriures, quan els intentes explicar més del compte, perden la seva màgia.

Guanyar el Premi Roc Boronat amb la meva primera novel·la, no cal que ho digui, però a la vegada sí que cal, és tot un honor. Moltes gràcies al jurat per confiar en aquest artefacte estrany que és ‘Llunyania’. ‘Llunyania’ o, a partir d’ara, ‘Lluny vol dir mai més’. Aquest canvi de títol, aquesta millora, és el primer pas d’una feina conjunta amb l’editorial Amsterdam fins a la publicació del llibre que espero amb moltíssima il·lusió; mil gràcies també al Joan Carles i a les companyes d’Amsterdam per des d’un primer moment haver mostrat tan entusiasme pel meu, pel nostre, llibre. Total agraïment també amb la ONCE, no només pel seu compromís amb la literatura catalana demostrat amb la convocatòria del premi que avui rebo, sinó per la importantíssima feina d’integració que porta realitzant des de fa més de vuitanta anys.

La meva carrera literària, llarga o curta, això és indiferent, quedarà ja sempre lligada a on va néixer, al Premi Roc Boronat i la ONCE, i a un sempre l’omple d’orgull que se’l relacioni amb una institució que fa de la societat un lloc millor. Havia escrit també una llarga llista d’agraïments a les persones que estimo i que m’han ajudat a ser aquí; malauradament avui no ens poden acompanyar per comprensibles motius de seguretat sanitària, així que em guardaré tots aquests gràcies i els convertiré en abraçada tan aviat com em sigui possible.

‘Lluny vol dir mai més’ és un llibre que parla de la pèrdua, de fugir-se, de com seguir sent un mateix quan al nostre món li falten peces imprescindibles. A totes aquestes persones que ens falten, les que em falten a mi i les que li falten al lector que s’endinsi a ‘Lluny vol dir mai més’, dedico aquest llibre. Sempre he dit que escriure és cridar en silenci; potser escriure també és deslliurar de la seva presó totes aquelles converses que ja mai podran ser. Quan recordo sé qui soc, i per això ric, i ploro, i descanso, i sento, i miro, i ballo, i visc. M’agrada escriure des de la memòria, un món sense passaports ni apàtrides; un batec càlid que, paraula a paraula, he intentat vessar sobre el paper i convertir-lo en un llibre que tothom pugui sentir seu.

No vull acabar sense abans citar una frase de ‘Vides trobades’, l’obra del company Quim Martínez, amb qui comparteixo aquest 23è Premi Roc Boronat. La lectura de ‘Vides trobades’ em va emocionar, en part per la destresa lírica del Quim, en part perquè hi vaig reconèixer el meu llibre: postals de vida unides per un fil conductor agredolç i dur, bonic i profund, és a dir, postals de vida unides per el fil conductor que és la mateixa vida, amb totes les seves arestes i carícies. “Tot el que em queda, a la vida, és somiar!”, diu una de les personatges del Quim. Al llegir-ho, no vaig poder evitar pensar: si tot el que et queda és somiar, això també vol dir que tot et queda per viure. Somiar en escriure un llibre, i viure-ho; somiar en veure aquest mateix llibre reconegut per un premi literari de prestigi, i viure-ho; somiar en que abans de tu néixer, la teva mare, armada amb una lectura qualsevol i un dècim de loteria convertit en punt de llibre, vaticini sense saber-ho el que 34 anys més tard serà un dels dies més feliços de la teva vida, i viure-ho. Moltes gràcies.