L’ONCE Catalunya inaugura ‘El racó d’en Tete Montoliu’, una mostra amb 200 objectes personals

Dimarts 28 de març va tenir lloc la inauguració  d‘El Racó d’en Tete’, una exposició permanent, al Hall de l’Auditori de l’edifici ONCE Catalunya (Gran Via, 400), amb  objectes personals del genial músic, entre els quals destaquen el seu piano, un vestit smoking amb el que va oferir el seu últim concert a Barcelona al Palau de la Música el 21 de març de 1997, caricatures, cartells dels seus concerts, cartes particulars, premis i medalles, com la Creu de Sant Jordi o la insígnia d’or i brillants del Barça.

Entre els més de 200 articles de la mostra es poden veure 112 caràtules dels seus discos, correspondència personal amb Joan Manuel Serrat i Xavier Cugat, un poema que li va dedicar Joan Ollé, un dels seus rellotges, quadres, els seus aparells de ràdio o el seu bastó.

L’acte va estar presidit per Santi Vila, Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i va comptar amb la presència d’Andrés Ramos, director general adjunt de Serveis Socials de l’ONCE;  Xavier Grau, delegat territorial de l’ONCE a Catalunya i d’Enric Botí, president del Consell Territorial de l’ONCE a Catalunya. També van assistir la vídua d’en Tete, Montse García-Albea; la seva filla, Núria Montoliu i  familiars i amics.

Tal dia com un 28 de març d’ara fa 84 anys va néixer en Tete i aquest estiu es commemora el 20è aniversari de la seva mort.

Tete, des del mateix dia del seu naixement
Vicenç Montoliu i Massana va néixer  el 28 de març de 1933 al carrer de Muntaner, a l'Eixample de Barcelona. Des del mateix dia del seu naixement ja li van dir Tete.

Cec des que va néixer, es va afiliar a l’ONCE el 22 de maig de 1944. Va ser l’únic fill de Vicenç Montoliu  -músic titular de l'orquestra del Liceu- i d’Àngela Massana, una enamorada del jazz, qui va encoratjar el seu fill a estudiar piano. Amb quatre anys ja era un prodigi i amb sis va començar les classes de música. A Petri Palou sempre la va considerar la seva mestra.

A mitjan segle passat,  estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on va contactar amb els seus primers companys de jam-sessions. Lionel Hampton el va fer entrar plenament al món del jazz quan va convidar-lo a tocar al final d'un concert que va oferir a Barcelona. Era el 1955. Va quedar tan impressionat que se'l va emportar de gira i va convidar-lo a enregistrar el disc Jazz flamenco.

El seu debut internacional arribà el 1958, al Festival de Cannes fent trio amb Doug Watkins i Art Taylor. Des de llavors va volar sol i va enlluernar el món amb el seu enorme talent, que va aconseguir un gran reconeixement internacional, sobre tot des que va ser cridat a formar part de l' European All Stars, els millors músics del jazz europeu.

La seva carrera va ser meteòrica i va compaginar temporades a Copenhaguen, Berlín i Nova York amb actuacions en el Whisky Jazz de Madrid i el Jamboree de Barcelona i gires per EE UU, Japó, tot Europa, Amèrica i Països Àrabs. Va combinar concerts en solitari i en trio. La trajectòria de Tete Montoliu està avalada per un centenar de discos i col•laboracions amb grans figures com Dizzy Gillespie, Dexter Gordon, Don Byass, Ben Webster, Stephane Grappelli, Benny Golson, Niils-Henning Orsted Pedersen... i també músics de la talla de Chick Corea, Archie Shepp, George Coleman, Sonny Stitt, Art Blakey, Ron Carter o Slide Hampton. També es va atrevir, amb gran saviesa i sensibilitat, a agermanar el seu jazz amb les lletres de Joan Manuel Serrat i els boleros clàssics de Mayte Martín.

Al novembre de 1996 va patir una sobtada arítmia cardíaca i el van implantar un marcapassos. El seu estat de salut va empitjorar en ser-li detectat un càncer de pulmó. Tot i així, va mantenir-se ferm amb els compromisos que tenia per a actuar al 16è Festival de Jazz Terrassa amb el trio que formaven amb Horacio Fumero i Peer Wyboris. Pocs dies després va fer una actuació magistral per celebrar el seu 64è aniversari, al Palau de la Música Catalana de Barcelona.

Va morir poc després, el 24 d’agost.  Fou incinerat al Cementiri de Montjuïc de Barcelona.

Dels molts guardons amb les quals el van distingir destaquen el Premi Nacional de Música, la Creu de Sant Jordi, la Medalla al Mèrit de l'Ajuntament de Barcelona i un honor que valorava molt: la insígnia d'or i brillants del Barça, la seva segona passió després del jazz.

Actuació d’Ignasi Terraza Trio

Després de la inauguració de la mostra ‘El Racó d’en Tete’, va  tenir lloc a l’auditori ONCE el Concert d’homenatge a Tete Montoliu amb l’Ignasi Terraza Trio, i amb la col·laboració de  Sílvia Pérez Cruz.  El trio, en aquesta vetllada tan especial, va estar format pel propi Ignasi Terraza, al piano, Horacio Fumero, al contrabaix i pel bateria Aldo Caviglia. 

Ignasi Terraza és un dels pianistes de jazz més destacats de l'Estat espanyol, amb una gran projecció internacional. L'any 2009 va ser distingit amb el primer premi de la Jacksonville International Jazz Piano Competition als Estats Units, amb una àmplia discografia que abasta més de 30 referències. El seu estil parteix de la tradició del jazz, amb el rerefons de la música clàssica europea, per desenvolupar una veu pròpia amb un so molt personal ple de virtuosisme, en una música en què destaquen la força rítmica del swing i la sensibilitat de la seva expressió.

Horacio Fumero, nascut a la província argentina de Santa Fe, va formar part des del 1981 del trio estable de Tete Montoliu amb el que va treballar de forma ininterrompuda fins que va morir al 1997. És professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i del Conservatori Superior del Liceu de BCN.

Aldo Caviglia, bateria natural de Montevideo, Uruguai (1949). El 1978 comença la seva activitat professional amb diferents formacions barcelonines i al costat d’artistes internacionals. El març de 1979 treballà amb Tete Montoliu, amb el qual ha col•laborat en l’enregistrament de diferents discos. 

Més abaix, enllaços a algunes del munt de les noticies del diferents mitjans de comunicació:

Betevé Ràdio.- "La tarda de Barcelona" (27/03/17)

8TV (28/03/17)

EL PAÍS

TVE

El Punt Avui