FOAPS, 10 anys de feina a Catalunya

La Fundació ONCE d'Atenció a Persones amb Sordceguesa (FOAPS) celebra en aquest 2017 els seus 10 anys de dedicació (#10AñosFOAPS) a la millora de la qualitat de vida de les persones amb sordceguesa a Catalunya.

(Veure vídeo https://www.youtube.com/watch?v=E4hFXiG25oY)

A terres catalanes, la FOAPS ha atès, ja en el primer trimestre de 2017, 46 persones amb sordceguesa: 33 són adults i 13 són atencions en diferents etapes educatives. El 2007,  la FOAPS va donar servei a 38 persones. Per a la seva atenció, compta amb la tasca de 10 mediadors (8 a Barcelona, 1 a Girona i 1 a Tarragona), que donen cobertura a les necessitats d'aquestes persones.

A Catalunya, la FOAPS desenvolupa programes de comunicació, centres de dia i residències de la 3a edat, tallers ocupacionals i centres d'educació especial.

Al llarg dels seus 10 anys de vida la FOAPS ha dedicat un total de 58.600 hores de mediació a Catalunya, de les quals 8.962 corresponen a l'any 2016. En dades generals, en tot el territori estatal, han estat 540.573 hores (el 2016 van ser 83.384). Catalunya és la tercera comunitat, per darrere de Madrid i Andalusia, on més hores es presten. En aquests 10 anys, la Fundació ONCE d'Atenció a Persones amb Sordceguesa ha destinat 667.977 euros en recursos a Catalunya (120.660, el 2016).

Amb motiu del desè aniversari, la FOAPS -de la mà de l’ONCE- duen a terme un seguit d'actes per celebrar la tasca que desenvolupa i donar a conèixer a la societat la realitat d'aquestes persones al crit de ‘Agafa’m la mà’ (#CogeMiMano).

El recorregut va començar el passat 10 de febrer i va arribar a Catalunya el passat dia 2 de març. En la presentació a l’Auditori ONCE, han participat el director general de l’ONCE, Ángel Sánchez; el director general de Protecció Social del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Joan Ramon Ruiz; el delegat territorial de l’ONCE a Catalunya i primer president de la FOAPS, Xavier Grau i el president del Consell Territorial, Enric Botí, entre d’altres autoritats. A més a més, Xavi Garcia, un jove estudiant de 20 anys, amb sordceguesa, ha relatat al públic assistent la realitat del seu dia a dia, amb la col•laboració de la seva mediadora Laia Casado.

El testimoni del Xavi Garcia
Xavi, sord profund des del seu naixement, té 20 anys i estudia el cicle mitjà d’Administració i Finances. Té dos implants coclears des de petit i d’adolescent el van detectar una retinosi pigmentària que li fa perdre visió perifèrica. “Ara estic aprenent el llenguatge dactilològic, l’abecedari a la palma de la mà per si un dia em cal”, comentà el Xavi amb molta naturalitat. Per a ell, Laia, la seva mediadora, és “super útil”. Li facilita i li fa comprendre tota la informació “que hem puc perdre”.  Es passen junts més de sis hores diàries. 

Evitar l'aïllament
La Fundació ONCE per a l'Atenció de Persones amb Sordceguesa (FOAPS), és una Fundació de caràcter assistencial creada a instàncies de l'ONCE, i constituïda el 20 de juliol del 2007. Té com a finalitat promoure el desenvolupament de programes adreçats a l'atenció de les necessitats específiques de les persones amb sordceguesa, posant particular interès en els relacionats amb l'educació i l'ocupació, a fi de procurar la integració sociolaboral i millorar la qualitat d’aquest col•lectiu i afavorir el seu desenvolupament humà i intel•lectual.

Ja abans de la posada en marxa de FOAPS, l'ONCE comptava amb una Unitat Tècnica d'Atenció a Sordceguesa, que va entrar en funcionament al 2001. Des de 1987existia ja un programa d'atenció lligat a les aules dels Centres de Recursos Educatiu. Tenia una missió bàsica d'atenció educativa, contemplant ja des de l’inici les necessitats de les persones sordcegues adultes.

Entre les activitats de FOAPS destaquen la mediació socioeducativa que es realitza amb mediadors personals, per promoure i donar suport a la comunicació de la persona amb sordceguesa amb l'objectiu de permetre que la persona amb sordceguesa estableixi i mantingui un domini màxim sobre l'entorn. I la informació i divulgació, mitjançant diferents activitats divulgatives (publicació de fullets, xerrades, etc.) encaminades a que es conegui més aquesta discapacitat, així com les necessitats que tenen les persones sordcegues.

La sordceguesa és una única discapacitat que resulta de la combinació de dues deficiències sensorials (visual i auditiva), provocant problemes de comunicació únics i necessitats especials derivades de la dificultat per percebre de manera global, conèixer i per tant interessar-se i desenvolupar-se en l'entorn.

La persona amb sordceguesa té més restringits els estímuls que si tingués limitacions en un sol dels sentits. Per això, cal posar en pràctica altres metodologies, tant en l'educació dels nens com en l'habilitació i rehabilitació dels joves i els adults, basades en l'aprofitament no només de les possibles restes de vista i oïda, sinó també dels altres sentits, fonamentalment el tacte.

‘Agafa’m la mà’
El lema escollit per a aquesta campanya té a veure amb les necessitats de comunicació d'aquestes persones, que reben principalment la informació a través de les seves mans, mitjançant diferents sistemes.

Algunes d'aquestes persones, si tenen alguna resta visual, es comuniquen amb llengua de signes en l'aire, que és recolzada al tacte, a les mans, quan hi ha poc o cap resta de vista. O bé es comuniquen mitjançant sistemes alfabètics, més fàcils d'aprendre, com el dactilològic o l'escriptura en majúscules sobre el palmell de la mà. En alguns casos, fins i tot, alguns es comuniquen a través de les tauletes de comunicació quan l'interlocutor no coneix el seu sistema.

D'altra banda, la tecnologia ha avançat molt i cada vegada són més les persones amb sordceguesa que utilitzen per comunicar-se ordinadors i mòbils, sempre que aquests siguin accessibles. Llegeixen els textos a través d'una línia braille o sistemes lectors d'amplificació de veu.

No obstant això, en la major part de les ocasions cal recórrer al seu sistema de comunicació manual. Perquè això succeeixi amb la naturalitat apropiada, cal deixar de banda els prejudicis i agafar la mà de la persona amb la qual volem comunicar-nos, o deixar que sigui la persona amb sordceguesa qui col•loqui les seves sobre les nostres per iniciar aquest acte tan simple, però tan important, que és la conversa. D'aquí el ‘agafa’m la mà’.

Coneix més sobre la Fundació ONCE d'Atenció a Persones amb Sordceguesa a través de la seva pàgina web www.foaps.es