Els semàfors acústics a Reus es dupliquen en 3 anys

Seccions: T'interessa
semafors_reus.jpg

En 2018 hi havia menys d'una trentena de semàfors acústics a tota la ciutat de Reus. Es tractava de dispositius que s'habilitaven sota demandes concretes d'usuaris i per unes necessitats també molt específiques. Des de l’ONCE de Reus es va lliurar al consistori una sol·licitud amb un llistat de punts on demanaven instal·lar a dispositius sonors.

En només tres anys la xifra s'ha duplicat, passant dels 28 dispositius de 2018 als 55 que hi ha actualment, ja que en les obres que s'han anat realitzant a la via pública s'han incorporat dispositius sonors perquè les persones cegues o amb discapacitat visual puguin creuar el carrer amb més seguretat i de forma autònoma. Així, progressivament, el sistema s'ha anat estenent per diversos punts de la ciutat. A dia d'avui, la més d'una cinquantena de dispositius regulen 36 passos de vianants de la ciutat en 13 cruïlles de carrers.

Cap a una ciutat inclusiva
El desplegament no acaba aquí, la previsió és que es col·loquin 14 mòduls més en tres creuaments: entre avinguda Sant Jordi i Riera Miró; avinguda Països Catalans amb Camí de Riudoms i Passeig Sunyer amb Prim.

En els propers mesos començarà a executar-se la primera fase del projecte Reus Ciutat Inclusiva, en què l'ONCE ha participat activament i que té per objectiu fer de Reus una ciutat accessible, trencar les barreres arquitectòniques i pensar urbanísticament en les persones cegues o amb mobilitat reduïda.

Es tracta d'instal·lar més semàfors acústics, però no únicament això, sinó de garantir l'amplada de voreres, rebaixar-les en cada pas de vianants, “crear recorreguts amb rajoles guia per a les persones amb discapacitat visual, que aquestes estiguin correctament ubicades per garantir la seguretat dels usuaris, col·locar rajoles de botons quan s'arriba a un pas de vianants, que els rebaixos de les voreres estiguin correctament orientades...”, enumera Arantxa Vallespi, directora de l'ONCE a Reus.

Més enllà dels recorreguts concrets que es desenvolupin en el context de Reus Ciutat Inclusiva, des de l'ONCE se subratlla que es tracta d'un pla director “importantíssim”. “Quan es projectin millores urbanístiques a la ciutat, els tècnics disposaran d'un document en el qual s'especifica com actuar en cada cas perquè realment els elements instal·lats siguin d'utilitat per als usuaris”, explica Arantxa Vallespi. I és que no val només la voluntat. “Moltes vegades hi ha bona voluntat i, per exemple, s'instal·len rajoles guia, però aquestes no estan correctament ubicades, acaben de cop i volta, hi ha obstacles al mig ...”, relata.

Alerta també de la perillositat dels carrers de plataforma única per a les persones amb discapacitat visual, cada vegada més presents en els municipis. “Sembla un model en el qual no hi ha barreres arquitectòniques, però per a un cec és molt perillós perquè perd tota referència”, explica Vallespi. ¿La solució ?: rajoles guies, posar algun tipus de límit entre el que seria la vorera i per on poden circular els vehicles o que hi hagi una petita pendent. “Respirem tranquils amb el projecte del Arrabal de Santa Anna perquè sabem que ens han tingut en compte”, conclou.
 

Publicador de continguts

Contenido - Podcast

Logo podcast

Calendario

Juliol

« »
  1. dl
  2. dt
  3. dc
  4. dj
  5. dv
  6. ds
  7. dg
  8. 1
  9. 2
  10. 3
  11. 4
  12. 5
  13. 6
  14. 7
  15. 8
  16. 9
  17. 10
  18. 11
  19. 12
  20. 13
  21. 14
  22. 15
  23. 16
  24. 17
  25. 18
  26. 19
  27. 20
  28. 21
  29. 22
  30. 23
  31. 24
  32. 25
  33. 26
  34. 27
  35. 28
  36. 29
  37. 30
  38. 31
Esdeveniments del mes
No hi ha esdeveniments per aquest mes

Subscripció

Subscripció

IL·LUSIÓ, Butlletí de Notícies ONCE Catalunya
T'informem que les dades de caràcter personal que ens proporcionis en emplenar el present formulari seran tractades per Política privacitat

Publicador de continguts