Coia Valls: "El missatge de l'ONCE hauria de ser capaç de remoure molts cors i consciències"

Seccions: Protagonistes
coia_davant_la_tomba_den_braille_a_coupvray.jpg

La Coia Valls és una escriptora molt estimada a l'ONCE Catalunya. I molt llegida. Una part de la seva obra la tenim al Servei Bibliogràfic de l'ONCE, en Braille i en audiollibre. La darrera novel·la en incorporar-se a la nostra biblioteca ha estat 'Els camins de la llum', on la Coia ens narra la història i trajectòria vital d'una figura cabdal per a les persones cegues: Louis Braille. Vam tenir l'ocasió que la presentés a casa nostra i ens va captivar amb les seves paraules i el seu somriure. I fa molt poc, divendres 5 d'abril, va estrenar a l'Auditori ONCE Catalunya la representació teatral de la vida del creador del nostre sistema de lectoescriptura amb sis punts en relleu. Entre tant, la vam homenatjar a la gala de lliurament dels Premis Roc Boronat d'enguany.

Coia Valls néixer el 1960 a Reus. És escriptora i actriu. També treballa com a pedagoga terapeuta i logopeda. La tardor del 2010 va publicar la seva primera novel·la, 'La Princesa de Jade', amb la qual va guanyar el premi Néstor Luján de novel·la històrica. Al 2012  va publicar 'El mercader', guanyadora del Premi dels Lectors de L’Illa dels Llibres. Després,  ha escrit 'Les torres del cel' (2013), 'La cuinera' (2014), 'Amor prohibit' (2015), i 'Etheria' (2016), que han estat traduïdes a diversos idiomes i adaptades al teatre. 

També ha publicat literatura inspiracional. I, en la seva faceta d’actriu, a més de les participacions al teatre, ha rodat sota les ordres de l’escriptor i cineasta Jordi Lara el film 'Ventre blanc'.

Coia, al panteó, davant la tomba de Braille. FOTO: X. R. TRIGO.

Per escriure sobre la vida de Louis Braille, va realitzar un important treball de camp. Què va descobrir? Què li va sorprendre més?

Vaig descobrir un personatge més gran que la vida! La meva descoberta va anar molt més enllà dels aspectes merament literaris, que sempre són un desafiament per ells mateixos. Vaig tenir la immensa fortuna  d’endinsar-me en un món que desconeixia i que m’ha enriquit com a escriptora i com a persona.

Vostè ha dit que les persones cegues poden perdre la vista, però no la visió.

Sí. Les paraules signifiquen conceptes universals i són la matèria prima de la creació literària, els matisos són importants. Mirar i veure no és el mateix. Tenir el sentit de la vista intacte no vol dir saber mirar i ser cec tampoc no vol dir que no es pugui accedir al concepte, per exemple, de la bellesa. Només que els recorreguts que utilitzem són diferents.

Mirar, doncs, és molt diferent que veure...

Mirar sempre porta implícit la voluntat de fer-ho. Deia J. Wagensberg:  “El fet simple de VEURE potser es transformarà en MIRAR ( en el qual mirar no és res més que aturar l’esguard en alguna cosa que pagui la pena ); fins i tot, no se n’exclou, que una certa manera de MIRAR es converteixi en un OBSERVAR (en la qual observar és repetir una manipulació per tornar a mirar ).”                  

La llum i la foscor poden encegar igual?

La llum -del sol, d’un llamp, d’un focus- ens pot deixar encegats i, pel contrari, una llumeneta en la foscor és capaç de guiar-nos fins a la sortida. Volia servir una reflexió partint de la certesa que en la foscor hi ha llum i que sovint aquest exercici de lentitud ens facilita la introspecció i una mirada més atenta. Zajonc afirmava que per entendre el comportament de la llum no n’hi ha prou amb les equacions: és important que revisem els mecanismes del nostre pensament, la nostra sensibilitat artística i la nostra imaginació.

Recentment a una entrevista va dir: ‘Tots tenim les nostres zones fosques, però sempre anem a la recerca de la llum’... Quina llum?

Parlava de la llum vista des del punt de vista de la filosofia i de la història del pensament.  La llum que ens permet accedir al coneixement. Si parir és donar a llum, feia esment d’aquesta llum, la que ajuda a néixer i créixer en tots els sentits.

Quins són els seus ‘camins de la llum’?

Tots aquells que il·luminen les meves zones fosques i ajuden a sanar-les. Les persones amb qui comparteixo camins... De vegades no cal que siguin trajectes de tota una vida, poden ser encontres puntuals que es queden a formar part d’allò que ets, que afegeixen matisos al teu caminar o el capgiren. Per a mi l’amistat és un camí de llum, també la lectura i l’escriptura, l’escolta activa, l’amor als altres...

Al final de l’obra, Louis Braille proclama que es posa al davant d’una revolució, una revolució que té com a única arma un punxó.  N’és conscient de com va canviar la vida de les persones cegues?

Ara sí. Ha estat un recorregut viscut amb molta intensitat i encara ho és. L’educació és molt important en aquest sentit. Cal una reflexió al voltant de l’accessibilitat, la igualtat d’oportunitats, encara queda molta feina a fer.

Coia valls davant la casa de Louis Braille. FOTO: X. R. TRIGO.Quina és la revolució que necessita fer ara la societat?

Aquella que ens obligui a incidir en la nostra manera d’actuar i relacionar-nos entre nosaltres i amb el nostre entorn. Sense donar l’esquena a la natura, respectant-la i obrant de manera sostenible.
La que ens ajudi a redreçar la crisi de la desil·lusió i treballar plegats per una societat més justa, menys excloent.

Ja té en ment una nova novel·la? Ens pot avançar quelcom?

Estic treballant en dos projectes. Encara no tinc clar quins dels dos reeixirà per abduir-me del tot i irremeiablement ;-)
Per a mi, escriure és també un camí de descoberta, em deixo anar, seduir... Permeto que sigui el tema, el personatge... el que m’esculli. Ara mateix ens trobem en període de festeig!

Té un bon grapat de lectors que són afiliats a l’ONCE, què els diria?

Els hi donaria les gràcies per la seva confiança, per la càlida acollida, pel mestratge i, també, per la seva lluita i alegria.

Ara que coneix l’ONCE i les persones que hi treballen de més a prop,  quina  opinió té de la nostra institució i la seva gent?

Sempre havia admirat la tasca que feia la ONCE per tots els seus afiliats. Ara, amb coneixement de causa, només puc dir que al darrere de grans professionals he descobert grans persones.
Aquest paraigües on s’aixopluguen tantes i tantes persones cegues no és únicament una zona de confort, també ho és de lluita i divulgació. El seu missatge hauria de ser capaç de remoure molts cors i consciències.
 

Publicador de continguts

Contenido - Podcast

Logo podcast

Calendario

  1. dl
  2. dt
  3. dc
  4. dj
  5. dv
  6. ds
  7. dg
  8. 1
  9. 2
  10. 3
  11. 4
  12. 5
  13. 6
  14. 7
  15. 8
  16. 9
  17. 10
  18. 11
  19. 12
  20. 13
  21. 14
  22. 15
  23. 16
  24. 17
  25. 18
  26. 19
  27. 20
  28. 21
  29. 22
  30. 23
  31. 24
  32. 25
  33. 26
  34. 27
  35. 28
  36. 29
  37. 30
Esdeveniments del mes
No hi ha esdeveniments per aquest mes

Subscripció

Subscripció

IL·LUSIÓ, Butlletí de Notícies ONCE Catalunya
T'informem que les dades de caràcter personal que ens proporcionis en emplenar el present formulari seran tractades per Política privacitat

Publicador de continguts