Carles Porta, director de 'Crims': "Posem llum a la foscor per explicar coses i il·luminar històries"

Inicia el seu programa Crims, dient ‘Posem llum a la foscor’. És una frase que es diu habitualment a l’ONCE. D’on li ve l’expressió  i per què?
Quan vam començar el projecte vam dir que volíem explicar la part fosca de la nostra societat, d’aquí ve el “posar llum a la foscor”, com a metàfora d’explicar coses i, sobretot, com a intenció d’il·luminar històries que ens mostren la part fosca dels humans.

A la introducció, també parla de què la realitat no entén de sensibilitats. L’ésser humà s’ha fet insensible?
Hi ha de tot. Potser ens fixem molt en superficialitats i no volem aprofundir en res. L’estètica i les aparences predominen massa sobre l’essència i la profunditat. Hem perdut molt en valors.

Alguna recepta per a millorar la condició humana?
No em sento ningú per a respondre una pregunta tan transcendental. Jo només tracto als demés com m’agrada que em tractin a mi.

Quina és la història que més li ha impressionat.
No em puc quedar amb una. Totes tenen elements, personatges o situacions que et fan reflexionar i t’impressionen.

Programa de ràdio i de tele amb molt d’èxit. A què atribueix aquesta audiència?
No ho sé. Si tingués una fórmula màgica la patentaria i l’aplicaria a tots els tipus de programes. Com sempre, suposo que coincideixen molts elements: un equip fantàstic, el moment, la qualitat del producte...

…També escriu llibres i fa podcasts, una gran eina per a les persones cegues. Què li agrada fer més?
Els llibres, perquè no m’he de barallar amb ningú més que amb mi. Però els podcasts (l’àudio) també m’agraden molt, moltíssim. Generen una connexió íntima i màgica amb l’oient.

I fora de la feina, a què dedica el seu temps lliure?
Fa quatre anys que no tinc temps lliure, situació que indica que això de l’èxit és molt relatiu. Molts projectes i molts fronts oberts i això implica moltíssima dedicació, la qual cosa no em deixa gaire marge per a no treballar. Ho estic intentant corregir. També he d’admetre que m’entusiasma el que faig.

Coneix l’ONCE? Quina opinió li mereix l’Organització?
Des de fora sembla una organització potent, sòlida i útil. Segur que no teniu a tothom content i segur que sempre hi ha marge de millora. Fa anys em van concedir un premi TIFLOS per un reportatge titulat Rebeca i emès a la cadena CUATRO al 2005 o 2006. Em va fer molta il·lusió.