Un grup de persones amb sordceguesa de l’ONCE visiten i veuen amb els dits el Recinte Modernista de Sant Pau

Un grup de 60 afiliats i afiliades a l’ONCE amb sordceguesa juntament amb els seus guies i intèrprets, va realitzar una visita guiada pel Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona, un espai amb molta història. Les persones amb sordceguesa, a Catalunya n’hi ha 480 afiliades a l’ONCE, es van submergir, mitjançant el tacte, en la representació global del Modernisme, tan evident en aquest recinte amb els diferents materials que concentra: ceràmica, marbre, ferro, mosaics, fusta i vitralls, entre d’altres. Amb els dits i la informació tàctil van viure allò que els ulls no poden veure.

 
La visita es va adaptar al màxim a les característiques i perfils dels afiliats amb sordceguesa, on trobem persones que ni hi veuen ni hi senten i també persones cegues totals i amb resta auditiva o sordes profundes amb resta visual. 

“Ens plau molt  contribuir a una cultura inclusiva d’aquest espai de referència de la ciutat de Barcelona en el qual hi conviuen la història i la innovació i apropar-lo a les persones amb sordceguesa, que l’han pogut conèixer amb la sensibilitat dels seus dits”, destacà Enric Botí, delegat de l’ONCE Catalunya.

Visita accessible

El grup va visitar la Sala Hipòstila. Concebuda com un espai de pas i de distribució, en els últims anys va albergar el Servei d’Urgències de l’Hospital de Sant Pau. Van travessar pels túnels que connecten tots els pavellons de l’hospital pel subsol, una innovació en l’arquitectura hospitalària del moment. Els passadissos que comuniquen tots els pavellons, estan recoberts de ceràmica esmaltada amb cantonades arrodonides. 

A la Casa d’Operacions, es destaquen la ceràmica i l’escultura de l’edifici. Van passar per la gran sala amb vidres que hi ha a la part posterior i que va ser durant molts anys el quiròfan principal. 

Al Pavelló de l’Administració, el més gran i ornamental del recinte, van poder tocar els relleus de la barana de la gran escala noble: la creu que dona nom al primer hospital (de la Santa Creu) i les P i G, inicials del primer mecenes del projecte, en Pau Gil. 

Al Pavelló de Sant Rafael, les persones amb sordceguesa van poder tocar, de manera excepcional, els elements de la zona on es recrea com era una sala d’hospitalització: els llits, els radiadors i com es distribuïen en l’espai, a banda i banda de la sala i tots amb una finestra al costat. 

El jardí inclou també molta informació sensorial, ja que és ple de flors i plantes aromàtiques i medicinals.

Dia Internacional de les Persones amb Sordceguesa

El 27 de juny és considerat el Dia internacional de les persones amb sordceguesa per a recordar el naixement de Helen Keller, la primera persona amb sordceguesa que va lluitar pels drets de les persones que tenien aquesta discapacitat. Helen Keller va néixer el 27 de juny de 1880, a Alabama. Quan tenia 19 mesos va tenir unes febres que la van privar dels sentits de l'oïda i la vista. Malgrat la seva discapacitat, molts anys després Helen Keller va arribar a donar conferències sobre la seva vida, es va graduar amb honors a la Universitat de Radcliffe i fins i tot va escriure llibres sobre les seves experiències personals. Tot això va ser possible gràcies a la gran ajuda i influència de la seva institutriu, Anne Sullivan, qui li va ensenyar a llegir i comunicar-se amb els altres, a més de portar una vida més autònoma.

Bastó vermell-blanc, símbol 
 
L'ús del bastó vermell-blanc respon a les recomanacions dels òrgans internacionals, entre ells l’European Deaf Blind Union. S'ha determinat pels tècnics entesos en la matèria que els trams de color vermell es situïn, començant des de la part inferior del bastó, en el segon i quart tram del mateix. A les persones amb sordceguesa que conserven resta de visió els resulta més fàcil veure l'extrem del bastó si el tram inferior és de color blanc; en entorns amb gran afluència de públic (metro, centres comercials, encreuaments...), els transeünts perceben millor la part superior del bastó.