Per un habitatge accessible, assequible i inclusiu que garanteixi la dignitat de tothom
Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que es commemorà el 3 de desembre, el moviment català de la discapacitat, representat pel Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), juntament amb el moviment estatal representat pel Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), va fer públic el següent Manifest:
Tota persona amb discapacitat té dret a viure en un domicili lliurement escollit amb els suports que necessiti i formant part de la seva comunitat. Així ho diu l’article 19 de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, en referència al dret a viure de forma independent i a ser inclòs en la comunitat. Perquè aquest dret sigui efectiu, demanem a l’habitatge, com a bé bàsic, que sigui accessible, assequible i inclusiu.
Habitatge accessible
L’accessibilitat és essencial per fer efectiu el dret de les persones amb discapacitat a un habitatge digne i adequat. La Constitució Espanyola estableix en l’article 47 aquest dret, fet que inclou l’accessibilitat universal i tot el seu abast normatiu. El nou article 49 d’aquest mateix text reforça aquesta obligació declarant el dret de les persones amb discapacitat a entorns universalment accessibles.
Perquè un habitatge sigui accessible, cal tenir en compte aquests tres eixos:
● Les mesures d’accessibilitat universal pròpiament dites (arquitectòniques, sensorials auditives i visuals, per a la informació i la comunicació i cognitives).
● El disseny per a tothom, i
● La realització de les adequacions i els ajustos raonables per als entorns preexistents, que els facin accessibles.
Habitatge assequible
Les barreres al bé bàsic de l’habitatge no són només materials i actitudinals, sinó també econòmiques. Està demostrat que les persones amb discapacitat i les seves famílies pateixen un greuge comparatiu econòmic en relació amb la població sense discapacitat en diferents àmbits de la seva vida personal i social, amb diferències salarials, obstacles laborals, barreres arquitectòniques i de comunicació, etcètera. Per aquest motiu, tenen més risc d’exclusió social i vulnerabilitat que aquelles que no presenten discapacitat. Cal afrontar amb fermesa la pobresa habitacional de les persones amb discapacitat, en particular de les dones, que pateixen més privació material i estan més exposades a l’exclusió socioeconòmica.
Habitatge inclusiu
Les persones amb discapacitat necessiten noves formes de vida i convivència, amb un enfocament inclusiu i innovador per fer realitat la vida independent dins la comunitat de pertinença i la participació social. Un habitatge que incorpori el disseny per a totes les persones, mesures d’accessibilitat universals i ajustos raonables és el pilar per conviure de manera diversa i digna, i la base per a una vida independent en un entorn comunitari.
