Carme Noguera, l’afiliada més longeva de l’ONCE a Catalunya, fa109 anys: "El secret? Tenir una vida tranquil·la i intentar ser feliç"
El passat 22 d’agost, Carme Noguera, l’afiliada més longeva de l’ONCE a Catalunya i la dona més gran d’Osona, va celebrar el seu 109 aniversari. Envoltada de familiars i amics, Carme va sumar un altre any amb la vitalitat i energia que la caracteritza. No obstant això, per a ella, l’edat és només un número, l’important és seguir sumant moments i vivències amb les persones que estima i que l’estimen.
Nascuda a Olot l’any 1914, Carme va treballar com infermera durant els primers anys de la Guerra Civil Espanyola, fins que es va casar i es va mudar a Vic, l’any 1951. Es va afiliar a l'ONCE fa cinc anys.
Actualment, segueix vivint a Vic, amb la seva filla Dolors i ens explica com és el seu dia a dia i què significa per a ella estar afiliada a l’ONCE:
Quin és el secret per viure tants anys i tenir aquesta vitalitat?
No hi ha secret. He tingut sempre una vida molt normal. Vaig anar a col·legi com tothom, vaig estudiar per ser infermera, vaig treballar d’infermera fins que em vaig casar, vaig tenir fills, tinc netes i això és tot. He tingut i segueixo tenint una vida molt normal i tranquil·la, però sempre he intentat ser molt feliç.
I ara, quin és el seu dia a dia?
Ara surto a caminar una mica cada dia, a donar una volta a la plaça amb la meva filla, tot i que quan fa molta calor estic molta estona a casa. Tinc la sort de tenir a la meva filla, que em cuida molt bé, i estic sempre acompanyada i molt ben atesa.
I té alguna anècdota relacionada amb l’ONCE?
Sí, fa un temps van fer un congrés a Madrid al qual em van convidar, però la meva filla va creure que a aquesta edat no era massa bona idea desplaçar-me fins allà, però com jo volia formar-ne part vaig gravar un vídeo on deia “com que soc massa jove no puc venir fins al congrés, tinc 108 anys” i quan el van projectar es va sentir una veu que deia “ja m’agradaria a mi estar així a aquesta edat”.
Com l’ha ajudat l’ONCE durant aquests anys?
Per a mi l’ONCE és una ajuda molt gran. Des de fa alguns anys jo ja no puc llegir en paper i tinta però, gràcies als audiollibres que em deixen, puc seguir escoltant històries i això em distreu molt. També he anat a algunes de les activitats que organitzen, com dinars amb d’altres afiliats i trobades. Se que sempre que necessiti alguna cosa l’ONCE estarà allà per ajudar-me, i això és una gran sort que m’aporta molta tranquil·litat, a mi i a la meva família.
