Una trentena d’afiliats a l’ONCE amb sordceguesa visiten el Parlament de Catalunya

  • Boletín: Nº 10 JULIOL 2017

    Temática: Protagonistes Divendres 30 de juny, una trentena d’afiliats a l’ONCE amb sordceguesa,  juntament amb els seus guies intèrprets, han visitat el Parlament de Catalunya. Aquí, a la Sala de sessions, amb la diputada Magda Casamitjana.

    Divendres 30 de juny, una trentena d’afiliats a l’ONCE amb sordceguesa,  juntament amb els seus guies intèrprets, han visitat el Parlament de Catalunya. El Parlament, amb l’assessorament de tècnics en rehabilitació i especialistes en sordceguesa de l’ONCE, ha dissenyat la visita adaptada. Van recórrer diferents estances de l’edifici i l’Hemicicle i van seure als escons dels diputats i consellers i conselleres i del president de la Generalitat.

    Els va rebre la presidenta de la Comissió d’Afers Socials i Famílies, Magda Casamitjana, a la qual  el delegat territorial de l'ONCE Catalunya, Xavier Grau, i el president del Consell territorial, Enric Botí, li van lliurar un bastó vermell-blanc, símbol de les persones amb sordceguesa. La pròpia diputada va experimentar en carn pròpia què sent una persona que no veu ni pot escoltar. Va fer una volta amb els ulls tapats i uns auriculars.I amb la llengua de signes va dedicar un Bon Dia! als visitants i els va dir que els estimava molt. 

    La presidenta de la Comissió d’Afers Socials i Famílies, Magda Casamitjana, va experimentar en carn pròpia què sent una persona que no veu ni pot escoltar. Va fer una volta amb els ulls tapats i uns auriculars.I amb la llengua de signes va dedicar un Bon Dia! als visitants i els va dir que els estimava molt.

    L'ús del bastó vermell-blanc a Catalunya respon a les recomanacions dels òrgans internacionals que representen a les persones sordcegues, entre ells l’European Deaf Blind Union. Aquí s'ha determinat pels tècnics entesos en la matèria que els trams de color vermell es situïn, començant des de la part inferior del bastó, en el segon i quart tram del mateix.

    Alguns d'aquests factors són, per exemple, el fet que a les persones amb sordceguesa que conserven resta de visió els resulta més fàcil veure l'extrem del bastó si el tram inferior és de color blanc; en entorns amb gran afluència de públic (metro, centres comercials, encreuaments...), els transeünts perceben millor la part superior del bastó; de la mateixa manera que passa amb els conductors, que visibilitzen la part superior del bastó pel que és més lògic incloure la franja vermella en aquesta part.

    A la presidenta de la Comissió d’Afers Socials i Famílies, Magda Casamitjana, el delegat territorial de l'ONCE Catalunya, Xavier Grau, i el president del Consell territorial, Enric Botí, li van lliurar un bastó vermell-blanc, símbol de les persones amb sordceguesa.

    La sordceguesa és la discapacitat que resulta de la combinació de dues deficiències, visual i auditiva, que es manifesten en major o menor grau, provocant problemes de comunicació únics i necessitats especials derivades de la dificultat per percebre de manera global. Afecta greument les habilitats necessàries per a una vida mínimament autònoma i requereix serveis especialitzats, personal específicament format per a la seva atenció i mètodes especials de comunicació.

    Atenció a persones sordcegues
    El 2007, neix la FOAPS (Fundació ONCE per a l’Atenció de  Persones amb Sordceguesa) Actualment, l'ONCE a Catalunya atén a més de 300 persones afiliades amb sordceguesa. Totes tenen accés a tots els serveis que l'Organització presta als seus membres (educació, suport psicosocial, rehabilitació, tiflotecnologia, etc.) amb el suport del servei de mediació de FOAPS i també amb un programa específic de sistemes alternatius de comunicació, perquè puguin aprendre un sistema de comunicació alternatiu a l'oral si ho necessiten o millorar les seves estructures de llenguatge escrit, quan es comuniquen en llengua de signes o llenguatge dactilològic.