L'afiliada Meritxell Agustench presenta 'Sense llum, tres punts en l'espai', un curtmetratge que narra com una persona fa front a la pèrdua de la visió

  • Boletín: Nº 71 GENER 2023

    Temática: Protagonistes El passat 29 de novembre, el Centre Cívic del Carme de Reus va projectar l'obra 'Sense llum, tres punts en l'espai', un curt dirigit per Carles Cubos i protagonitzat per Meritxell Agustench, afiliada a l’ONCE, que narra la història de com una persona fa front a la pèrdua de la visió. Va estar acompanyada per l'Arantxa Vallespi, directora de l'agència de l'ONCE a Reus i per un grup de 30 d'afiliats i afiliades de la localitat

    El passat 29 de novembre, el Centre Cívic del Carme de Reus va projectar l'obra 'Sense llum, tres punts en l'espai', un curt dirigit per Carles Cubos i protagonitzat per Meritxell Agustench, afiliada a l’ONCE, que narra la història de com una persona fa front a la pèrdua de la visió. Va estar acompanyada per l'Arantxa Vallespi, directora de l'agència de l'ONCE a Reus i per un grup de 30 d'afiliats i afiliades de la localitat, que van fer costat a la Meritxell.

    Just abans del primer confinament, la Meritxell va haver de ser intervinguda d’urgències per un glaucoma agut. Semblava que tot havia sortit bé, però dies després, i ja confinats a casa, va començar a percebre “unes ombres als ulls, desconegudes per mi”, advertí Meritxell.

    D’un dia per l’altre, la Meritxell va passar de tenir una vista quasi perfecte, a tenir una resta visual del 0% a l’ull dret i del 0,5% a l’ull esquerre “vaig tornar a néixer altre cop, però sense veure-hi. Tan sols recordant com era la vida abans d'aquesta foscor”.

    Amb l’exemple i l’experiència de la Meritxell, aquest curt pretén demostrar a l’espectador que, tot i que la pèrdua de la visió és un fet difícil d’assimilar,  amb voluntat i bona actitud es pot tirar endavant.

    A més, ‘Sense llum, tres punts en l’espai’ també pretén ser una iniciativa pedagògica per aconseguir que la societat reflexioni sobre la importància de parlar de la discapacitat, començant per les escoles, ja que, segons assegura la protagonista del curt “una persona cega no és una persona amb una discapacitat, sinó tot el contrari. Jo, que no hi veig, sóc una persona multicapacitada, és a dir, afronto el món d'una altra manera i vaig més enllà”.

    La principal característica tècnica del curtmetratge és que és en blanc i negre, ja que, quan la Meritxell explica què veu o què intueix veure, parla d'absència de color i de formes que són poc definides. D'aquesta manera, el documental s'acosta a l'imaginari del que ella viu i veu.