La major inclusió de dones amb discapacitat en el mercat laboral aportaria gairebé 9.000 milions d'euros anuals al PIB

  • Boletín: Nº 55 JULIOL 2021

    Temática: Grup Social ONCE Un moment de la presentació de l'informe, amb Patricia Sanz, vicepresidenta de l'ONCE, al mig de la foto.

    Les dones amb discapacitat s'enfronten a una doble desigualtat a l'hora d'accedir i participar en el mercat laboral: d'una banda, la provocada per la discapacitat i, de l'altra, la provocada per la qüestió del gènere. L'efecte de les dues desigualtats limita la seva contribució plena a la generació de les rendes de la feina i suposa un important cost d'oportunitat per al desenvolupament econòmic de país.

    En concret, segons l'últim informe del clúster ClosinGap -que analitza la bretxa de gènere en la discapacitat i que ha estat elaborat pel Grup Social ONCE en col·laboració amb Afi i Ilunion-, la major inclusió de les dones amb discapacitat en el mercat laboral suposaria, si s'eliminessin les actuals desigualtats que impedeixen que les dones amb discapacitat participin més i millor en el mercat laboral, l'economia de estatal generaria gairebé 9.000 milions d'euros de riquesa addicional a l'any.

    La discapacitat, principal obstacle en l'accés a l'ocupació
    L'informe de ClosinGap és un estudi pioner, ja que per primera vegada contrasta les realitats de dones amb i sense discapacitat, així com d'homes i dones amb i sense discapacitat, el que permet observar com les desigualtats de gènere es sumen a les desigualtats que pateixen les persones -homes i dones- amb discapacitat.

    Per al president del Grup Social ONCE, Miguel Carballeda, "les dades confirmen amb una aclaparadora rotunditat el que ja coneixíem, que dona i discapacitat és un binomi que, en massa ocasions, vol dir vulnerabilitat, exclusió, risc, i no estem disposats a això".

    De l'estudi i comparació de les taxes d'activitat i ocupació s'observa com les persones amb discapacitat presenten una menor participació en el mercat laboral, sense importar el sexe, i per això, també presenten menors taxes d'ocupació que les persones sense discapacitat. Les dades suggereixen que la bretxa en les taxes d'activitat i ocupació depèn més de la condició de discapacitat que de la condició de dona.

    Temporalitat, parcialitat i salari: qüestió de gènere
    S'observa que les dones en tots dos col·lectius compten amb més freqüència amb contractes menys estables i es pot afirmar que les desigualtats vénen explicades pel gènere, sent les dones amb discapacitat les que presenten una taxa de temporalitat i parcialitat més intenses (29,6% i 24,3%, respectivament).

    Finalment, l'anàlisi dels salaris mitjans de les persones ocupades revela que les bretxes salarials estan més condicionades pel gènere que per la discapacitat i que les dones amb discapacitat són el col·lectiu pitjor remunerat amb un salari mitjà de 15.014 euros anuals en contracte temporal i de 18.980 euros/any en contracte indefinit.

    Obstacles que alenteixen el consum
    L'estudi de ClosinGap elaborat pel Grup Social ONCE ha identificat a més una altra bretxa a la qual s'enfronten les dones amb discapacitat pels majors obstacles a l'hora de destinar les rendes de la feina al consum de productes, béns i serveis, és a dir, en el seu paper com a consumidores, tant de forma presencial com online.

    Miguel Carballeda, president del Grup Social ONCE, afegeix que, "en l'àmbit del consum hi ha un reclam clar per una major conscienciació, empatia i formació de personal d'atenció al client. A més, l'atenció automatitzada al client suposa un obstacle addicional si no és  accessible per a tothom, tant a la compra en línia com en els processos telemàtics amb l'Administració Pública".