L’ONCE celebra la Festa del barri de Sant Antoni amb visites guiades a ‘El Racó d’en Tete Montoliu’

  • Boletín: Nº 16 FEBRER 2018

    Temática: Esports, Cultura i Oci Piano i vestit del Tete.

    Divendres 12 de gener, amb motiu de la Festa Major del barri de Sant Antoni, l’ONCE Catalunya amb l’associació Talia Olympia i la Comissió de la Festa, van organitzar visites guiades a ‘El Racó d’en Tete’ i un concert homenatge de jazz  a la seva figura amb el duo format per Ismael Dueñas i Mireia Feliu. Ambdues activitats gratuïtes.

    ‘El Racó d’en Tete’ és una exposició al Hall de l’Auditori de l’Edifici ONCE Catalunya (Gran Via, 400) inaugurada el passat 28 de març de 2017, amb objectes personals del genial músic, entre els quals destaquen el seu piano, un vestit smoking amb el que va oferir el seu últim concert a Barcelona al Palau de la Música el 21 de març de 1997, caricatures, cartells dels seus concerts, cartes particulars, premis i medalles, com la Creu de Sant Jordi o la insígnia d’or i brillants del Barça. Entre els més de 200 articles de la mostra es poden veure 112 caràtules dels seus discos, correspondència personal amb Joan Manuel Serrat i Xavier Cugat, un poema que li va dedicar Joan Ollé, un dels seus rellotges, quadres o els seus aparells de ràdio.

    Les visites guiades que es van fer cada 30 minuts des de les 17.00 h. i fins a les 19.30 h. A les 20.00 h. a l'Auditori de l'ONCE va haver-hi el Concert de Jazz amb Ismael Dueñas i Mireia Feliu.

    Tete, des del mateix dia del seu naixement
    Vicenç Montoliu i Massana va néixer  el 28 de març de 1933 al carrer de Muntaner, a l'Eixample de Barcelona. Des del mateix dia del seu naixement ja li van dir Tete.

    Cec des que va néixer, es va afiliar a l’ONCE el 22 de maig de 1944. Va ser l’únic fill de Vicenç Montoliu  -músic titular de l'orquestra del Liceu- i d’Àngela Massana, una enamorada del jazz, qui va encoratjar el seu fill a estudiar piano. Amb quatre anys ja era un prodigi i amb sis va començar les classes de música. A Petri Palou sempre la va considerar la seva mestra.

    A mitjan segle passat,  estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on va contactar amb els seus primers companys de jam-sessions.

    Lionel Hampton el va fer entrar plenament al món del jazz quan va convidar-lo a tocar al final d'un concert que va oferir a Barcelona. Era el 1955. Va quedar tan impressionat que se'l va emportar de gira i va convidar-lo a enregistrar el disc Jazz flamenco.

    El seu debut internacional arribà el 1958, al Festival de Cannes fent trio amb Doug Watkins i Art Taylor. Des de llavors va volar sol i va enlluernar el món amb el seu enorme talent, que va aconseguir un gran reconeixement internacional, sobre tot des que va ser cridat a formar part de l'European All Stars, els millors músics del jazz europeu.

    La seva carrera va ser meteòrica i va compaginar temporades a Copenhaguen, Berlín i Nova York amb actuacions en el Whisky Jazz de Madrid i el Jamboree de Barcelona i gires per EE UU, Japó, tot Europa, Amèrica i Països Àrabs. Va combinar concerts en solitari i en trio. La trajectòria de Tete Montoliu està avalada per un centenar de discos i col•laboracions amb grans figures com Dizzy Gillespie, Dexter Gordon, Don Byass, Ben Webster, Stephane Grappelli, Benny Golson, Niils-Henning Orsted Pedersen... i també músics de la talla de Chick Corea, Archie Shepp, George Coleman, Sonny Stitt, Art Blakey, Ron Carter o Slide Hampton. També es va atrevir, amb gran saviesa i sensibilitat, a agermanar el seu jazz amb les lletres de Joan Manuel Serrat i els boleros clàssics de Mayte Martín.

    Al novembre de 1996 va patir una sobtada arítmia cardíaca i el van implantar un marcapassos. El seu estat de salut va empitjorar en ser-li detectat un càncer de pulmó. Tot i així, va mantenir-se ferm amb els compromisos que tenia per a actuar al 16è Festival de Jazz Terrassa amb el trio que formaven amb Horacio Fumero i Peer Wyboris. Pocs dies després va fer una actuació magistral per celebrar el seu 64è aniversari, al Palau de la Música Catalana de Barcelona.

    Va morir poc després, el 24 d’agost.  Fou incinerat al Cementiri de Montjuïc de Barcelona.

    Dels molts guardons amb les quals el van distingir destaquen el Premi Nacional de Música, la Creu de Sant Jordi, la Medalla al Mèrit de l'Ajuntament de Barcelona i un honor que valorava molt: la insígnia d'or i brillants del Barça, la seva segona passió després del jazz.

    Mireia Feliu/Ismael Dueñas
    “Cançons pel maig” és l’assumpte dels primers emails on la cantant Mireia Feliu, neboda de Núria Feliu, i el pianista Ismael Dueñas van començar a adobar un llistat de cançons preferides, joies pendents, curiositats, desitjos i cançons boniques per a unes trobades on el protagonista seria el plaer de tocar cançons en l’elegància i intimitat del format clàssic de veu i piano. Les cançons, tot i el seu origen divers (estàndars, cuplets, samba, fados, temes propis, cançó italiana, pop, etc.) prenen aquí un cert caire als duets mítics de la cançó melòdica com Núria Feliu i Tete Montoliu, Tom Jobim i Ellis Regina, Ella Fitzerald i Paul Smith, etc. dels anys 50 i 60 sovint fent- ne adaptacions al català. Aquesta era doncs, una oportunitat per compartir els petits-grans plaers de les cançons boniques a veu i piano en un concert íntim i proper.