La pintora cega Kelly Arrontes harmonitza art i ciència amb la seva obra “L’aigua és vida”

  • Boletín: Nº 19 MAIG 2018

    Temática: Esports, Cultura i Oci Foto de família de la presentació de 'L'aigua és vida' de Kelly Arrontes.

    L’obra mural artística té com a eix vertebrador l’aigua representada en quatre estats diferents, al llarg d’un mural de 125 metres lineals al passadís que connecta els edificis Clúster I i Clúster II del Parc Científic de Barcelona (PCB). Kelly Arrontes, amb només un 9% de visió, té la condició de ceguesa legal i és afiliada l'ONCE. El seu projecte, ‘L'aigua és vida’, va guanyar un concurs d’intervenció artística del PCB, obert i anònim.  L’acte d’inauguració –que es va celebrar dimecres 11 d'abril al PCB– va estar presidit pel rector de la Universitat de Barcelona, Joan Elias, i va aplegar més d’un centenar de persones i destacats representants del món empresarial, acadèmic, científic i del Tercer Sector Social. Entre elles el cap de Cultura d'ONCE Catalunya, Josep Pitarch.

    Kelly Arrontes ha culminat la seva intervenció artística al Parc Científic de Barcelona (PCB) iniciada el passat mes de gener. Es tracta d’una pintura mural de més de 125 metres lineals que decora les parets del passadís que uneix els edificis Clúster I i Clúster II del PCB, on conflueixen un gran nombre de laboratoris d’empreses i centres públics de recerca. La composició, de base acrílica, combina la pintura amb la textura i els relleus fets amb paper de seda. “És el toc Arrontes, està fet per a ser tocat, et crida a que el toquis”, revela l’autora.

    L’obra té com a eix vertebrador l’aigua, fidel a l’estil d’expressionisme abstracte de l’artista. “Entre el món real i el meu hi ha una pel·lícula d'aigua. Per aquest motiu vaig triar aquest element com a fill conductor de la meva obra. Plasmo el que estic veient. Segons el meu estat d'ànim l’agudesa visual fluctua; hi ha dies que veig millor que d’altres. Les quatre parts del mural representen la simbiosi entre els diferents estats fisicoquímics de l'aigua i els meus propis”, explica Arrontes.
    En paraules de l’artista: “La primera part, ‘Aigua serena’, són els dies de festa… els dies que veig bé; la segona, "Splash", simbolitza quan cau una pedra a l'aigua i just t’esquitxa a l'ull... quan no veig momentàniament; la tercera, “Mar picat”, recrea la mar brava... els dies en què tot és més difícil perquè la meva visió disminueix i, finalment, la quarta, el "Salt al buit", representa l'aigua en estat sòlid... els dies en què no veig pràcticament res".
    Per a dur a terme l’obra mural, Kelly Arrontes ha comptat amb la col·laboració del pintor Leix Urbano, que forma part de l’entitat Artistes Diversos, que treballa per a la inclusió social i laboral de les persones amb discapacitat a través de l’art.

    Un concurs obert i anònim
    “L’aigua és vida” va ser la proposta la guanyadora d’un concurs públic d’intervenció artística –que va convocar el PCB el passat mes de setembre– per decisió unànime d’un jurat, integrat per diferents experts del món de la ciència, comunicació i arts visuals, que no sabia qui n’era l’autora.
    “Quan els membres del jurat vam valorar les propostes presentades al certamen vam triar el projecte “L’aigua és vida, sense saber qui era l’autora. Va ser una sorpresa descobrir que corresponia a una persona amb una discapacitat visual del 91%. Durant aquests tres mesos que Kelly ha estat treballat al PCB hem pogut comprovar que la seva intervenció artística estableix un diàleg real entre l’art i la ciència. 

     Sobre Kelly Arrontes
    Kelly Arrontes (https://www.arrontes-arts.com/) va néixer a Valladolid i, des de molt petita, va començar a pintar, malgrat les seves primerenques dificultats visuals ja que va néixer amb miopia magna. El 1987 va ingressar a l'Escola d'Arts i Oficis de Valladolid i, aquest mateix any, va aconseguir el primer Premi de Dibuix i Pintura. Després de llicenciar-se amb honors en Belles Arts a la Universitat de Sant Jordi de Barcelona l'any 2000, va rebre diversos premis i va participar en nombroses exposicions col·lectives i individuals a Espanya i en altres ciutats com ara Londres o Nova York.

    Entre els anys 2002 i 2014, greus problemes visuals van interrompre la carrera professional de la pintora val·lisoletana. Es va afiliar a l'ONCE i, en reprendre els pinzells, va obtenir el 2015 el primer premi del I Concurs Nacional d'Art Provital Grup. Les seves primeres obres eren “imatges reflex d’imatges inventades” a partir de les seves construccions mentals. També realitzava retrats hiperrealistes, que ha anat deixant de banda per dedicar-se plenament a gaudir de l’abstracció més absoluta.

    L’any 1990 va participar a la Mostra Itinerant d'Art Contemporani Europeu a Amèrica (Galeria Chelsea de Nova York i Galeria Sant Diego de Bogotà) i entre les seves exposicions, destaquen la col·lectives al Palau de Congressos de Catalunya (Barcelona 2005) i a la sala d’espectacles el Molino (Barcelona 2016). També a Barcelona va celebrar una exposició individual al Palau Robert (2014). En 2016 va ser l'artista triada per la Fundació ONCE per exposar al Museu Tiflològic de Madrid.
    Actualment resideix a Barcelona, on té el seu estudi i des d'on impulsa la seva empresa: Arrontes-Arts.