Entrevista a Maria Zamora: "L'esport m'ha ensenyat a superar-me, a ser millor persona, a lluitar a la vida... i a somniar pels reptes"

  • Boletín: Nº65 JUNY 2022

    Temática: Esports, Cultura i Oci María Zamora, en un llançament.

    Diumenge 15 de maig es va celebrar la XXIV Edició del Meeting Internacional de Basauri, un dels grans esdeveniments internacionals de l'atletisme paralímpic. Es van disputar més de vint proves i van participar un centenar d'esportistes. De la Federació Espanyola d'Esports per a Cecs van acudir vint atletes, principalment de València, Euskadi i Catalunya. El més destacable de la prova va ser el rècord d'Espanya sub 18 en pes F12 de la catalana Maria Zamora amb una marca de 9.02 m. Però, dues setmanes més tard, el 28 de maig, al 17è Meeting de L'Hospitalet, Zamora ho va tornar a fer i va deixar el rècord d’Espanya en 9,58 m.

    Maria Zamora, va néixer el 2006. Viu a Sant Cugat del Vallès. Estudia 4t d’ESO a l'Escola La Pineda de L’Hospitalet de Llobregat.

    Contenta del rècord? Com va ser el llançament?
    Molt contenta d’aquest rècord -parla del primer a Basauri-, ja que per mi era una competició especial i diferent. De seguida vaig veure que era un bon llançament tècnicament, ja que els primers llançaments no van ser gaire bons. Sabia que ho podia fer molt millor, confiar en mi mateixa i concentrar-me. Van ser bons llançaments que van batre el meu propi rècord anterior.

    Has aconseguit altres rècords abans?
    Sí, tots a la prova de pes. El primer va ser al campionat d'Espanya  a Segòvia, al 2019, a la categoria Sub14, amb una marca de 8,32. El següent, va ser al campionat de Catalunya d'atletisme adaptat a Lloret de Mar el 2022 a la categoria Sub18, amb una marca de 8,95.

    Com ha estat la teva trajectòria esportiva?
    Considero que ha sigut bona. La meva primera temporada només entrenava un dia per setmana. Poc a poc, entrenava més dies, a mesura que les competicions m’exigien més i m’anaven sortint bé.  Especialment, el meu primer campionat d’Espanya a Madrid, on vaig ser campiona d’Espanya a 80 m, pes i longitud. Van arribar marques bones i vaig començar a pensar que si m’ho proposava i seguia , podia arribar lluny... I fins ara. Aquí seguim!

    Quan vas començar a fer esport i per què?
    Vaig començar a practicar esport de molt petita. Sempre he sigut una noia molt moguda. Els meu pares des de sempre m’han animat a fer-ho.

    És un handicap ser afiliada a l’ONCE per practicar aquest esport?
    No, no és un handicap, tot el contrari.

    Com vas acabar fent atletisme? I a una especialitat com el llançament de pes?
    A mesura que anava creixent, les persones que em coneixien bé, em van orientar a què practiqués l’atletisme. Estic molt agraïda als meus entrenadors que tinc ara, als professors d’educació física de l’ONCE, als mestres  itinerants de l’ONCE i també a Bea, la meva professora d’educació física de primària de l’escola, per ajudar-me en el camí. Sense ells i elles no estaria on estic ara. Els meus pares sempre m’han animat des del primer moment. El meu pare, de petit i durant un temps, va fer atletisme al Barça i va participar a diferents curses. Va ser una de les principals raons que em van motivar.

    Com portes la combinació de l’esport i l’estudi? Què t’agradaria ser?

    Estudio 4t ESO i en un futur m’agradaria dedicar-me professionalment al món de l’esport. Sincerament, de vegades és dur i molt sacrificat, però considero que des de que vaig començar a fer esport amb un cert rendiment, he sabut organitzar-me millor i compaginar els estudis amb l’esport. També, depèn si aquella setmana tinc molts exàmens, deures o treballs... De la mateixa manera, m’ha ensenyat a centrar-me més en les coses que de veritat vull fer i a valorar-ho tot millor.

    Què es l’esport per a tu? I la competició?
    L’esport per mi ara és fonamental perquè és un estil de vida i és la meva passió. Al meu dia a dia, l'atletisme s'ha tornat indispensable. L’esport m’ha ensenyat moltes coses: a superar-se a un mateix, ser millor persona, a lluitar a la vida i somniar reptes,... També, valors personals com la disciplina, l’esportivitat, el respecte, l’èxit personal i col·lectiu.
    D’altra banda, m’ha ensenyat a progressar, a concentrar-me i a guanyar en confiança personal. Una altra cosa que em sembla molt maca dintre d l’esport són les amistats que fas. 

    Quin és el teu somni?
    Poder mantenir la passió de l’atletisme molts anys i poder participar en uns Jocs Paralímpics.