El 18,4% dels catalans se senten sols ara i el 12,6% pateixen soledat crònica

El 18,4% de la població adulta que viu a Catalunya se sent sola en aquest moment i el 12,6% pateix soledat crònica, segons evidencia un estudi de la Fundació ONCE i la Fundació AXA elaborat en el marc de l'Observatori Estatal de la Soledat no Desitjada (SoledadES) i presentat dimarts 19 de novembre a Barcelona. El treball posa de manifest que, a Catalunya, la Soledat és lleugerament menor que al conjunt del país. 
 
Titulat 'Baròmetre de la Soledat no desitjada a Catalunya 2024', l'informe s'emmarca a l'estudi 'Baròmetre de la Soledat no Desitjada a Espanya 2024' i revela que el percentatge de catalans que afirmen sentir-se sols en aquest moment (18,4%) és lleugerament inferior al de la mitjana nacional (20%), cosa que passa també amb la dels que pateixen Soledat crònica (12,6%), davant del 13,5% del baròmetre estatal.

A Catalunya, l'aïllament involuntari afecta més els homes que les dones, mentre que al conjunt de l'Estat el pateixen més elles que ells.  En el que sí que coincideixen els dos estudis és en el fet que la Soledat és més prevalent entre persones amb problemes en altres àrees (com les que arriben amb dificultat a final de mes o les que viuen amb trastorns de salut física o mental) i als joves més que als grans.  Els catalans creuen també que sentir-se sol és un “problema rellevant” a la societat. 

L'informe es va donar a conèixer dimarts 19 de novembre en un acte celebrat a la seu de la Delegació Territorial de l'ONCE a Catalunya i va comptar amb la presència de Raúl Moreno, secretari general del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya; Pedro Aguilera, comissionat de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona; Enric Botí, delegat de l'ONCE a Catalunya;  Josep Alfonso, director general de Fundació AXA; i Enric Morist, president de la Taula del Tercer Sector.

Tal com van explicar els seus impulsors, l'objectiu de l'estudi és identificar la prevalença de la soledat no desitjada a Catalunya, indagar en les causes o correlacions possibles i conèixer l'opinió de la població territorial sobre el fenomen de l'aïllament involuntari.  

Per aconseguir aquest propòsit, s'han dut a terme un total de 2.900 entrevistes telefòniques a persones més grans de 18 anys residents a Espanya, de les quals 400 vivien a Catalunya, amb preguntes sobre el seu perfil (sexe, edat, nivell educatiu, situació laboral, hàbitat, estat de salut, discapacitat o altres qüestions) per comparar així els resultats de les persones que se senten soles amb les que no manifesten aquest sentiment i els resultats a nivell nacional.

L'estudi 

Amb totes les dades obtingudes, a nivell estatal, el 'Baròmetre de la Soledat no Desitjada 2024' conclou que el de l'aïllament involuntari és en aquest moment “un problema persistent”, ja que dues de cada tres persones (67,7%) que confessen estar en aquesta situació porten convivint-hi des de fa més de dos anys i un 59% des de fa més de tres. Això significa que a Espanya la Soledat crònica (persones que pateixen Soledat des de fa dos o més anys) se situa al 13,5% de la població.

En el cas de Catalunya, el percentatge de persones que afirmen patir Soledat no desitjada en aquest moment és del 18,4%, 1,6 punts inferior al de la mitjana nacional, i la intensitat de la durada d’aquest aïllament, similar també a la de la resta del país. Així, el 68,4% dels catalans que pateixen Soledat no desitjada porten més de dos anys en aquesta situació, davant del 67,7% del conjunt dels espanyols.

L'estudi, realitzat per la consultora Fresno, the right link, apunta que, en aquest territori, al contrari del que passa a la resta d'Espanya, són més els homes que diuen que se senten sols que les dones. Així, l'aïllament involuntari afecta a Catalunya el 20,9% i el 16%, mentre que al conjunt del país les xifres són del 18% i 21,8%, respectivament. 

Pel que fa a l'edat, el patró de la soledat no desitjada a Catalunya es caracteritza per afectar més els joves que els grans i per disminuir a mesura que augmenten els anys.

D'aquesta manera, les persones d’entre 18 i 34 anys, amb un 28,4% d'afectats per aïllament involuntari, constitueixen el grup que acusa més soledat a Catalunya, seguit pel de 35 a 54 anys, amb un 18,9% , i pel de 55 i més anys, amb un 12,4%. En comparació del conjunt del país, el patró de Soledat en el territori català és menor per a tots els grups d'edat.

D'altra banda, el treball subratlla que hi ha factors que impliquen una probabilitat més gran de patir Soledat no desitjada, com tenir dificultats econòmiques, ser jove, tenir origen estranger o viure amb discapacitat. 

Les dades assenyalen, per exemple, que la bretxa de Soledat no desitjada entre els qui tenen i no tenen dificultat per arribar a final de mes és menys pronunciada a Catalunya que al conjunt de l'Estat (10,5 punts percentuals davant de 16,8). Passa el mateix si ens fixem en l'activitat, on la diferència de prevalença de la soledat entre les persones ocupades i no ocupades és molt menor a Catalunya que al conjunt d'Espanya (2,8 punts percentuals davant de 19,9).  

Pel que fa a la salut, física o mental, i la soledat no desitjada, l'informe indica que la població catalana amb una mala salut autopercebuda té una prevalença de soledat quatre vegades més gran que aquella amb bona salut (38,8% davant de 8, 2%). Però si aquesta salut és mental, la xifra de ciutadans afectats a més per Soledat és menor en Catalunya que a la resta de l'Estat. Així, el 41,4% dels catalans amb problemes de salut mental pateixen Soledat, percentatge que en el cas del conjunt estatal se situa al 49,8%.

Pel que fa al binomi soledat i discapacitat, l'estudi posa de manifest que un 37,8% de les persones amb discapacitat que viuen a Catalunya pateixen Soledat no desitjada, xifra inferior a 12,8 punts percentuals a la de la mitjana nacional, del 50 ,6%. 

El treball es fixa també en la procedència dels ciutadans i el sentiment de Soledat no desitjada i assenyala que la relació de l'origen amb l'aïllament involuntari és molt similar a Catalunya que al conjunt del país. Així, la bretxa de Soledat entre els qui tenen i no tenen origen estranger és de 15,1 punts percentuals a Catalunya i de 14,7 al conjunt de l'Estat.

Un altre aspecte que analitza l'informe és el de la soledat, l'hàbitat i la llar. En aquest punt, conclou que al territori català l'aïllament involuntari és més elevat a les ciutats grans (de més de 100.000 habitants) i a les llars unipersonals.

Percepció

Finalment, l'estudi se centra en l'anàlisi de la percepció que la societat té sobre la soledat no desitjada i sosté que, a Catalunya, com a la resta de l'Estat, hi ha una percepció generalitzada (95,7%) que l'aïllament involuntari és un problema social cada cop més important, visió similar a la de la mitjana nacional (95,1%).

En aquest sentit, el treball afegeix que tres de cada quatre catalans (74,2%) coneixen altres persones que es poden sentir soles sense desitjar-ho, resultat una mica superior al de la mitjana nacional (68,2%). En tot cas, la pràctica totalitat de la societat catalana (99,3%) considera que qualsevol persona és vulnerable a la soledat. 

I per posar fi a aquesta situació, el 92% dels enquestats catalans afirmen que la lluita contra la Soledat no desitjada ha de ser una qüestió prioritària de les administracions públiques. Concretament, atribueixen a ONG i ajuntaments la responsabilitat més gran en aquest sentit, si bé en el cas dels catalans el govern autonòmic és l'entitat a la qual s'atorga més competència, seguida d'executius municipals i govern nacional.

En qualsevol cas, els catalans entenen que, juntament amb les administracions, ha de col·laborar la societat en el seu conjunt a l'hora de prevenir i combatre la Soledat no desitjada. En aquest sentit, el 82,5% afirmen realitzar accions que ajuden a combatre la Soledat, dada lleugerament superior a la mitjana nacional (79,1%).

SoledadES

L'Observatori Estatal de la Soledat no Desitjada (SoledadES) és un espai d'intercanvi d'investigacions i coneixements entre administracions i professionals que pretén conèixer la dimensió de l'aïllament involuntari en què viuen moltes persones a Espanya i contribuir-ne després a millorar-les. 

És una iniciativa de Fundació ONCE en col·laboració amb Creu Roja, ONCE, Xarxa contra la Soledat no desitjada, Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), Plataforma del Tercer Sector, Plataforma del Voluntariat, Xarxa de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social , Consell de la Joventut d'Espanya, UGT, CCOO, CERMI, Plataforma d'Organitzacions de Pacients i Unió professional, Consell General de Farmacèutics i Missatgers per la Pau.