Manifest del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat: 'SOS Soledat, jo també compto'
Amb motiu del Dia Internacional i Europeu de les Persones amb Discapacitat, que se celebra cada 3 de desembre, el COCARMI, del qual forma part l'ONCE Catalunya, va fer públic enguany un manifest, que apel·la a la necessitat de prendre consciència sobre el creixent problema social de la soledat no volguda. I convida a l'acció pública i cívica perquè entre totes les persones, també les que tenen una discapacitat, fem de la vida en comunitat, sense restriccions, una experiència rica, decent, intensa i extensa. Amb la participació de les dones i homes amb discapacitat, sense aïllament ni solitud forçosa, fent realitat la inclusió, es produirà una enorme millora personal i col·lectiva.
Manifest:
La soledat no desitjada és una de les xacres de les societats anomenades a si mateixes avançades. Les dones i homes amb discapacitat fan front en el seu dia a dia a situacions d'aïllament social, de separació de la vida en comunitat, que provoquen més dosis de soledat forçosa. Les causes d'aquesta soledat són moltes i s’acumulen: la manca d'accessibilitat dels entorns, productes i serveis; la impossibilitat o dificultat extrema d'exercir els drets fonamentals; la inactivitat obligada; l'absència generalitzada de suports per a una autonomia personal efectiva; viure en entorns, com el rural, amb pocs recursos per la deficient i no equitativa distribució d’aquests; la pervivència a la societat d'actituds reticents i negatives sobre el valor de les persones amb discapacitat, etcètera. En definitiva, l'exclusió i la discriminació estructurals del nostre col·lectiu intensifiquen la solitud forçosa.
La soledat no volguda en aquest grup social no és uniforme. Les persones amb discapacitat amb major risc d'exclusió són les més exposades a la solitud no desitjada: gent gran, infància víctima de violència, persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, o amb problemes de salut mental, amb discapacitats sobrevingudes en l’edat adulta o avançada; i en general aquelles amb grans necessitats de suport per a la seva autonomia. Factors com el gènere, l’edat, el tipus de discapacitat, la procedència i el lloc de residència, entre d'altres, generen més solitud. Tot això es multiplica en el cas de les dones amb discapacitat, considerades des de qualsevol perspectiva interseccional: la soledat no desitjada té, sobretot, rostre de dona.
Segons els estudis sociològics disponibles, més d'un 20 per cent de les persones amb discapacitat viuen soles i un 38 per cent d'aquestes persones viuen en soledat no desitjada. El 74 per cent de les persones amb discapacitat que viuen soles són dones. La misèria relacional -l'absència de vincles i relacions socials intenses- s’agreuja en les persones amb discapacitat. La soledat no volguda és un fenomen a l’alça, amb un alt cost humà, social i sanitari, que ha de ser objecte transversal d’acció de les polítiques públiques, presents i futures.
La Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat obliga a eliminar els estereotips desfavorables cap a aquest grup social, per la qual cosa els estats han de fomentar una imatge positiva i una major conscienciació sobre els valors del col·lectiu i la seva contribució social. I aquest tractat de drets humans gira al voltant de dos valors irrenunciables, la inclusió i la vida en comunitat, valors que són eines molt poderoses per mitigar l'aïllament i la soledat no desitjada de les persones amb discapacitat. A més, l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides imposen que cap persona es quedi ni al marge ni enrere.
SOS SOLEDAT
Perquè visc tancada a casa meva sense ascensor...
Perquè m'he quedat sense amistats a l'haver d’abandonar el meu habitatge per no reunir condicions d'accessibilitat adequades a la meva nova situació de discapacitat...
Perquè em quedo aïllada en les converses, no puc accedir a la informació ni comunicar-me...
Perquè no puc treballar...
Perquè soc una dona gran amb discapacitat i no em permeten tenir el control de la meva vida...
Perquè mai es compta amb mi, mai se’m pregunta què m'agrada o què em ve de gust...
Perquè soc gran, tinc una discapacitat i no disposo de suports per desenvolupar-me com m'agradaria...
Perquè depenc d'altres per a totes les activitats de la vida i la meva voluntat és negada...
Perquè no disposo d'assistent personal...
Perquè a la meva escola pateixo assetjament escolar per raó de discapacitat...
Perquè no puc o no em deixen practicar el meu esport preferit...
Perquè he de renunciar a l'oci i a la cultura per manca d'accessibilitat, no només dels recintes, sinó també de les pel·lícules i el teatre...
Perquè visc en un entorn rural i no tinc accés a cap recurs...
Perquè tinc una discapacitat i visc al carrer...
Perquè la gent no sap i no vol relacionar-se amb mi...
Perquè els semblo una persona rara...
Perquè tinc una discapacitat i per això es posen en qüestió les meves decisions...
Per aquestes situacions i altres semblants que vivim diàriament, les dones i els homes amb discapacitat, i les seves famílies, alcem les nostres veus per cridar:
I reclamem la mobilització pública i ciutadana envers les estratègies adequades per mitigar el gran mal de l'aïllament social que devasta les persones amb discapacitat, a través d'iniciatives com:
? Dotar d'accessibilitat universal els entorns, productes i serveis, començant per l'habitatge, perquè les persones amb discapacitat no tinguin dificultats afegides de relació i participació socials. Sense barreres, l'amenaça de la soledat no volguda es reduiria molt.
? Mesures fermes per reduir la inactivitat i la desocupació entre les persones amb discapacitat. A més inclusió laboral i treball digne, els vincles i les relacions augmenten.
? Adopció d'una Estratègia d'Inclusió a la comunitat que permeti a les persones institucionalitzades viure segons els seus propis desitjos i preferències, acollint-se a fórmules de vida inclusives en la comunitat.
? Oferir a les persones amb discapacitat i a les seves famílies prestacions i serveis suficients que promoguin l'autonomia personal i potenciïn el desenvolupament d'una vida independent.
? Impuls de campanyes de presa de consciència pública per eliminar els estereotips negatius cap a les persones amb discapacitat, amb un enfocament col·laboratiu entre la societat civil organitzada, els poders públics i els mitjans de comunicació.
? Comptar amb programes de suport i acompanyament a famílies de persones amb discapacitat, especialment en el moment de l'aparició o coneixement de la discapacitat i durant la primera infància, si aquesta s'adquireix en néixer.
? Posar en marxa iniciatives i programes de prevenció de les situacions d'abús i assetjament escolars, especialment si la víctima presenta alguna discapacitat.
? Desplegar programes actius dirigits a persones amb discapacitat a fi d’afavorir i reforçar les xarxes socials i veïnals.
? Buscar solucions que apliquin la transformació digital a l'acompanyament i apoderament de les persones grans amb discapacitat, amb un enfocament col·laboratiu intergeneracional.
? Fomentar el voluntariat actiu de les dones i els homes amb discapacitat, estimulant el seu esperit d'agents de voluntariat per si mateixes i de participació social plena, com a vies per teixir relacions socials i abandonar la solitud.
? Aprovar una Estratègia de Desenvolupament Rural Inclusiu que tingui en compte a les persones amb discapacitat que viuen en aquest entorn, millorant la seva participació, accés a drets i benestar social.
? Formació dels equips professionals dels serveis públics que faciliti la detecció i intervenció en les situacions de soledat no volguda de les persones amb discapacitat.
? Comptar amb informació plenament accessible sobre els recursos disponibles en l’àmbit de la soledat no desitjada per les persones amb discapacitat.
? Promoure estudis i investigacions sobre la soledat no desitjada en aquest col·lectiu.
- L
- M
- M
- J
- V
- S
- D
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31