Homenatge a Tete Montoliu a l’ONCE Catalunya

El 20 d’octubre, l’Edifici ONCE Catalunya, va acollir un acte d’homenatge a Tete Montoliu en el 25è aniversari de la seva mort. Es reivindicà la figura de qui va ser el gran jazzman cec català. L’acte va comptar amb  un concert, una xerrada col·loqui i una visita al ‘El Racó d’en Tete’.

A l’actuació musical, a l’Auditori ONCE Catalunya, van intervenir el pianista cec Ignasi Terraza, The Changes i Xavi Torres i Manel Camp, també pianistes, que amenitzaran la vetllada amb interpretacions de les obres de Tete Montoliu. Prèviament, hi va haver una xerrada coloqui sobre la figura de Tete Montoliu i el seu llegat en la música actual, moderada per Pau Bombardó i amb els ponents: Ot Odreig, Jordi Blesa, nét d’en Tete ,i Nono Fernández.

També es va fer una visita a ‘El Racó d’en Tete’ una exposició permanent a l’Edifici ONCE Catalunya que va ser inaugurada el 28 de març de 2017, amb objectes personals del genial músic, entre els quals destaquen el seu piano, un vestit smoking amb el que va oferir el seu últim concert a Barcelona al Palau de la Música el 21 de març de 1997, caricatures, cartells dels seus concerts, cartes particulars, premis i medalles, com la Creu de Sant Jordi o la insígnia d’or i brillants del Barça. Entre els més de 200 articles de la mostra es poden veure 112 caràtules dels seus discos, correspondència personal amb Joan Manuel Serrat i Xavier Cugat, un poema que li va dedicar Joan Ollé, un dels seus rellotges, quadres o els seus aparells de ràdio.

L’homenatge a Tete Montoliu s’emmarcà dintre del Festival L’Hora del Jazz que va celebrar la seva 32a edició amb 15 concerts i dos esdeveniments especials en record a les figures de Tete Montoliu i de Joan Vinyals, des del passat 11 de setembre fins al 20 d’octubre de 2022.

Tete, des del mateix dia del seu naixement
Vicenç Montoliu i Massana va néixer  el 28 de març de 1933 al carrer de Muntaner, a l'Eixample de Barcelona. Des del mateix dia del seu naixement ja li van dir Tete. Cec des que va néixer, es va afiliar a l’ONCE el 22 de maig de 1944. Va ser l’únic fill de Vicenç Montoliu  -músic titular de l'orquestra del Liceu- i d’Àngela Massana, una enamorada del jazz, qui va encoratjar el seu fill a estudiar piano. Amb quatre anys ja era un prodigi i amb sis va començar les classes de música. A Petri Palou sempre la va considerar la seva mestra.

A mitjan segle passat,  estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on va contactar amb els seus primers companys de jam-sessions.
Lionel Hampton el va fer entrar plenament al món del jazz quan va convidar-lo a tocar al final d'un concert que va oferir a Barcelona. Era el 1955. Va quedar tan impressionat que se'l va emportar de gira i va convidar-lo a enregistrar el disc Jazz flamenco.

El seu debut internacional arribà el 1958, al Festival de Cannes fent trio amb Doug Watkins i Art Taylor. Des de llavors va volar sol i va enlluernar el món amb el seu enorme talent, que va aconseguir un gran reconeixement internacional, sobre tot des que va ser cridat a formar part de l' European All Stars, els millors músics del jazz europeu.

La seva carrera va ser meteòrica i va compaginar temporades a Copenhaguen, Berlín i Nova York amb actuacions en el Whisky Jazz de Madrid i el Jamboree de Barcelona i gires per EE UU, Japó, tot Europa, Amèrica i Països Àrabs. Va combinar concerts en solitari i en trio. La trajectòria de Tete Montoliu està avalada per un centenar de discos i col·laboracions amb grans figures com Dizzy Gillespie, Dexter Gordon, Don Byass, Ben Webster, Stephane Grappelli, Benny Golson, Niils-Henning Orsted Pedersen... i també músics de la talla de Chick Corea, Archie Shepp, George Coleman, Sonny Stitt, Art Blakey, Ron Carter o Slide Hampton. També es va atrevir, amb gran saviesa i sensibilitat, a agermanar el seu jazz amb les lletres de Joan Manuel Serrat i els boleros clàssics de Mayte Martín.

Al novembre de 1996 va patir una sobtada arítmia cardíaca i el van implantar un marcapassos. El seu estat de salut va empitjorar en ser-li detectat un càncer de pulmó. Tot i així, va mantenir-se ferm amb els compromisos que tenia per a actuar al 16è Festival de Jazz Terrassa amb el trio que formaven amb Horacio Fumero i Peer Wyboris. Pocs dies després va fer una actuació magistral per celebrar el seu 64è aniversari, al Palau de la Música Catalana de Barcelona. Va morir poc després, el 24 d’agost de 1997.  Fou incinerat al Cementiri de Montjuïc de Barcelona.

Dels molts guardons amb les quals el van distingir destaquen el Premi Nacional de Música, la Creu de Sant Jordi, la Medalla al Mèrit de l'Ajuntament de Barcelona i un honor que valorava molt: la insígnia d'or i brillants del Barça, la seva segona passió després del jazz.