Girona, entre les capitals més accessibles

La mobilitat accessible a les capitals de província espanyoles se situa en un 55,8%. Malgrat que la tecnologia està cada vegada més present en les capitals de província espanyoles, les persones amb discapacitat encara es troben múltiples obstacles en el seu dia a dia dins de les ciutats. L'accessibilitat en els mitjans de transport públic és insuficient; la flota de taxis adaptats, reduïda; la infraestructura urbana, encara té múltiples barreres, i la regulació és limitada.

Segons registra l'índex de Mobilitat Sostenible de les Capitals de Província d'Espanya (IMSCE 2020), presentat per la consultora IdenCity, la mitjana del nivell d'accessibilitat en la mobilitat a les ciutats espanyoles i les seves àrees pròximes se situa en un 55,8%. Contràriament al que es podria intuir, el IMSCE 2020 registra que no són les grans capitals de província les més destacades pel seu nivell d'accessibilitat, sinó que les més ben posicionades són aquelles en les que habiten menys d'un milió de persones. En concret, el treball precisa que les capitals de província més ben posicionades pel que fa a accessibilitat són: Girona, Pamplona, Vitòria-Gasteiz, Toledo i Logronyo.

La meitat de les capitals de província espanyoles compten amb 'apps' de mobilitat urbana adaptades a les necessitats específiques de les persones amb discapacitat; que no totes les ciutats estudiades compten amb una regulació que promogui l'accessibilitat universal i, per tant, que encara queda un ampli marge de millora per fer possible l'accessibilitat universal en transport públic.

La realitat és que, tot i que 36 de 52 ciutats, un 69% del total, inclouen algun aspecte de la mobilitat accessible en els seus Plans de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), només 9 ciutats, el que correspon a un 17%, incorpora la supressió de barreres tant en infraestructures com en la seva flota de transport públic, així com millores dels sistemes d'informació de transport.

Això ens mostra la necessitat que els territoris segueixin adaptant la seva estructura física, redefineixin la seva oferta i demanda de serveis i integrin un sistema de gestió i governança que aculli la diversitat perquè el sistema de mobilitat sigui plenament inclusiu.

Cap a una accessibilitat universal
Per afermar una mobilitat urbana sostenible a la ciutat cal garantir, en totes les dimensions analitzades, el correcte desenvolupament de totes les activitats de qualsevol usuari, resumides en: Deambulació, Aprehensió, Localització i Comunicació (DALCO).

El IMSCE 2020 fa una crida a la col·laboració de tots aquells implicats en donar forma al sistema de mobilitat. Així ho assenyala Jordi Hereu, exalcalde de Barcelona i president de la consultora IdenCity. "Per minimitzar les dificultats que impedeixen els desplaçaments de les persones amb mobilitat reduïda és clau que els agents públics i privats explorin conjuntament les múltiples possibilitats que ofereix la tecnologia.

Coincideix amb la seva opinió Laura Moreno, directora del estudi, que a més valora que "les dades ens permeten reflexionar sobre com són les ciutats en què vivim avui, quins espais ens agradaria habitar demà i quines són les polítiques públiques que es requereixen perquè tota la ciutadania, independentment de la seva condició física o socioeconòmica, pugui gaudir de la ciutat de forma autònoma, segura i còmoda".

Per Fundació ONCE, la mobilitat a la ciutat és una qüestió fonamental per a l'autonomia que permetrà de manera essencial la inclusió dels ciutadans i el desenvolupament de la seva vida quotidiana. "L'accessibilitat dels sistemes de mobilitat d'avui i de demà a les ciutats ha d'estar considerada al mateix nivell que altres aspectes com l'eficiència energètica o econòmica, de manera que cobreixin les necessitats de tota la ciutadania", segons afirma José Luis Borau, cap del Departament d'Accessibilitat al Medi Físic de Fundació ONCE.

En la seva primera edició el IMSCE 2020 avalua el sistema de mobilitat de les 52 capitals de província espanyoles a través de 6 dimensions, 14 categories i 99 indicadors. A la presentació van assistir representants de les entitats col·laboradores del estudi: Fundació ONCE, AECOC, AENA, ALSA, Ametic, AREAS, Correus, DGT, Iberia, Ibil, Renfe, Saba, SEAT i SECE.