Commemorem el Dia Internacional de les Persones Sordcegues amb una visita guiada a La Model

Per tal de donar visibilitat a la sordceguesa i amb l’objectiu d’oferir una experiència única al col·lectiu, l’ONCE Catalunya va celebrar el Dia Internacional de les Persones Sordcegues, el passat 27 de juny, sota el lema ‘Posa’t a la meva pell’. I ho va fer, després de dos anys amb restriccions,  amb una visita guiada a la presó de La Model, un acte institucional amb el testimoni de dues persones sordcegues i la presentació del sistema Dactyls.

Pel matí, un grup de 40 afiliats a l’ONCE amb sordceguesa,  juntament amb els seus guies intèrprets i mediadors, van realitzar una visita guiada a La Model, tota una institució que ha acompanyat la història contemporània de Barcelona. Van poder visitar zones com els patis, les galeries amb les cel·les i els locutoris.  Una presó que els va fer recordar el confinament que vam haver de viure a causa de la Covid-19. Una presó on les persones vivien incomunicades del món exterior, com a vegades es poden sentir les persones sordcegues quan l’accés a la informació no és senzill.

Després, a la seu de l’ONCE Catalunya, es va fer un acte institucional que va comptar amb la participació de Teresa Milanés, secretària general de FESOCA (Federació de Persones Sordes de Catalunya); David Prujà, coordinador tècnic  d’ACAPPS  (Associació Catalana per a la Promoció de les Persones amb Sordceguesa);  Imane Lachiri, presidenta d’ASOCIDECAT (Associació de Sordcecs de Catalunya);  Enric Botí, delegat territorial d’ONCE Catalunya, i David Bernardo, president del Consell Territorial d’ONCE Catalunya.

Es va comptar amb el testimoni de dues persones sordcegues: Teo Marco i Damiana Minguillán que van explicar com van viure els mesos de confinament, amb els seus aspectes negatius i positius, com van tornar a fer les activitats que feien abans i sobre tot, com encaren el seu futur.

També es va presentar el sistema Dactyls, tota una fita per a les persones amb sordceguesa, una forma de comunicació nova que estalvia temps i en facilita l'accés al coneixement i les relacions amb l'entorn. Un nou sistema, una mena de “nou llenguatge”, creat pels experts en sordceguesa, dissenyat per resoldre una de les dificultats més grans a què s'enfronten les persones amb sordceguesa: la comunicació. Combina elements de la llengua oral i la llengua de signes. El seu nom prové de la unió de les primeres lletres de la paraula Dactilològic (Dact) juntament (i) amb l'acrònim de la Llengua de Signes (ls): Dactyls.
 Enllaç a vídeo explicatiu sobre Dactyls

Dia Internacional de les Persones Sordcegues
El 27 de juny és considerat el Dia internacional de les persones sordcegues per a recordar el naixement de Helen Keller, la primera persona sordcega que va lluitar pels drets de les persones que tenien aquesta discapacitat. Helen Keller va néixer el 27 de juny de 1880, a Alabama. Quan tenia 19 mesos va tenir unes febres que li van privar dels sentits de l'oïda i la vista. La seva incapacitat per a comunicar-se va generar greus problemes de conducta i de relació amb els altres.

Bastó vermell-blanc, símbol de les persones amb sordceguesa
La sordceguesa és una discapacitat que sorgeix com a conseqüència de la combinació en una mateixa persona d’una discapacitat visual i auditiva. Afecta 15 de cada 100.000 habitants, per la qual cosa a Catalunya, mancant un cens definitiu, inclou unes 500 persones.

L'ús del bastó vermell-blanc respon a les recomanacions dels òrgans internacionals que representen a les persones sordcegues, entre ells l’European Deaf Blind Union. Aquí s'ha determinat pels tècnics entesos en la matèria que els trams de color vermell es situïn, començant des de la part inferior del bastó, en el segon i quart tram del mateix. Ja que a les persones amb sordceguesa que conserven resta de visió els resulta més fàcil veure l'extrem del bastó si el tram inferior és de color blanc; en entorns amb gran afluència de públic (metro, centres comercials, encreuaments...), els transeünts perceben millor la part superior del bastó; de la mateixa manera que passa amb els conductors, que visibilitzen la part superior del bastó pel que és més lògic incloure la franja vermella en aquesta part.